Convivim des de fa mil·lennis amb virus i bacteris que ens poden fer emmalaltir. Som éssers vius i estam exposats a patir les conseqüències de la natura sobre els nostres cossos, més enllà del que hom podria considerar un envelliment “plàcid”. Els humans, però, hem avançat una cosa de no dir tant pel que fa a la prevenció de malalties com a la seva curació. L’esperança de vida en els països anomenats “occidentals” creix cada any i ultrapassa els vuitanta tant en homes com en dones. De cada dia són més les persones que arriben als cent anys, un fet que abans era considerat excepcional.
L’arribada de la Covid-19 ha fet trontollar tot aquest sistema de fe en la ciència. Ni hi ha tractament ni, molt pitjor, tampoc no hi ha vacuna. Els efectes secundaris de la malaltia són palesos i freqüents, si no ens enterra abans. El nombre de contagis a l’Estat és creixent, i també a casa nostra. Al tancament d’aquesta edició hi havia 13 persones ingressades a planta a l’Hospital de Manacor, on també hi ha hagut professionals infectats, i les previsions dels especialistes són que la cosa vagi a pitjor.
Ningú, ara mateix, preveu un confinament total com el de la primavera passada, però sí que les mesures restrictives s’intensifiquin i, de fet, el Govern espanyol ja ha transferit a les comunitats autònomes la competència per poder decretar l’estat d’alarma en els respectius territoris, si fos necessari. La mascareta, la distància, el rentat de mans, seran essencials, com ho han estat sempre durant tots aquests mesos, per mirar de pal·liar la propagació d’un virus que sembla que ha vengut per quedar. Les bones notícies pel que fa a la consecució d’una vacuna no passen, de moment, de meres especulacions. Mentrestant, tot està a punt perquè comenci l’escola. Però es veu que dels tres escenaris prevists per la Conselleria el que fa tres mesos era el menys probable resulta que ara és el que s’aplicarà. No és fàcil gestionar aquesta situació per part dels nostres governants, sempre pendents de l’evolució de la presència del virus entre nosaltres. El cas és que a partir de dia 10 de setembre escoles i instituts iniciaran el curs de forma progressiva i amb ràtios més baixes, que caldrà veure amb quin personal es cobreixen. Serà un curs atípic i complex, amb intermitències d’assistència tant per part de l’alumnat com del personal docent. Una mica, al cap i a la fi, com ho serà també en la resta d’àmbits professionals, sempre supeditats a l’evolució viral de la Covid-19. Convisquem-hi i cerquem una nova normalitat que ens aproximi a uns ritmes laborals i socialitzadors assequibles i viables. Ni les persones ni l’economia poden sostenir gaire coses que no siguin semblants a aquest darrer supòsit.
