Xavier Mesquida (Manacor, 1970) és metge microbiòleg i coordinador Covid a l’Hospital de Manacor. Amb ell parlam sobre la segona onada de coronavirus i la situació sanitària a l’hospital de referència de la nostra comarca.
Com és ara el dia a dia a l’Hospital de Manacor?
Ara no és tan diferent que fa uns mesos. Si comparam amb fa un mes, estam pitjor però la situació també és diferent de la del mes de març, quan va començar tot… Actualment l’Hospital funciona al cent per cent, amb total normalitat. L’única diferència és que ara sembla que tot torna a començar: tenim persones ingressades i també tenim una àrea covid per poder ingressar nous pacients sense problemes. Ja teníem previst que pogués passar i, de la mateixa manera que vàrem fer un pla de desescalada, en vàrem fer un altre per prevenir l’escalada. La veritat però és que no ens esperàvem que arribés tan aviat. Un dels problemes que podem tenir és que tenguem un brot i arribi molta gent de cop però tenim l’espai organitzat i de moment és suficient però hem de tenir clar que l’evolució dels contagis actualment és elevada i la ciutadania s’ha de conscienciar i reduir l’activitat social. En qüestió d’un dia es pot complicar.
Quina capacitat té aquesta planta covid?
Actualment és la planta tercera A, on hi ha devers 18 habitacions. El que fem és crear un marge per tenir bastantes habitacions buides en previsió. És a dir que a mesura que es van omplint amb nous casos, començam a buidar habitacions per anar guanyant espai. La gran diferència és que ara és la segona vegada i ja no ens ve de nou, no suposa tant d’estrès com al principi.
Com heu adaptat el laboratori? Ara es fan les PCR a l’Hospital.
Sí. La part de diagnòstic també és una de les grans diferències respecte a mesos anteriors. Fem molta feina perquè ja disposam de l’aparellatge per fer les PCR, que ens ha arribat des de l’IBSalut. També hem adaptat l’espai per incloure tots aquests aparells i hem hagut de fer una formació per aprendre una nova tècnica que no havíem fet mai. També hem reforçat la plantilla del laboratori amb tres persones noves. Ja fa aproximadament un mes que fem totes les PCR que es generen a l’Hospital i podem dir que a nivell de diagnòstic, som autosuficients. Com que fem moltes més proves és un moment intens quant a la feina del laboratori.
Quantes PCR es fan diàriament?
Aproximadament unes 100.
Preveu que amb la pujada de casos es pugui aturar l’activitat quirúrgica a Manacor?
És molt mal de fer dir si es farà o no. Tot depèn de l’evolució dels casos. El que farà un canvi de veritat és si començam a tenir pacients que vagin a UCI. Això sí que pot suposar una frenada de l’activitat quirúrgica.
Es parla d’una segona onada, què n’opina?
Crec que és un terme que s’utilitza a escala mediàtica. Pens que perquè hi hagi una segona onada s’hauria d’haver acabat la primera i no va acabar: no hem arribat a estar en una situació de contagi zero. No s’ha vist a Espanya ni tampoc a la nostra comunitat, on hem assolit uns nivells molt bons, perquè el nivell de contagis era baixíssim. És evident que hi ha una pujada de casos molt important però és una cosa que es podia preveure… L’única cosa no prevista és que ha arribat abans del que esperàvem. Amb el compliment de les mesures de prevenció aconseguiríem contenir el virus així com volíem. Tot i els rastrejadors i la quantitat de PCR que s’han fet no hem estat capaços de contenir l’expansió tant com hauríem volgut. Així i tot, és important dir que som una de les comunitats amb major capacitat de diagnòstic per cada 100 mil habitants.
Sembla que a la zona de llevant la incidència del virus, fins ara, ha estat menor. Com ho explica?
Probablement és una qüestió de densitat de població i d’estil de vida. Les grans ciutats estan molt més poblades i és més fàcil que hi hagi més gent junta i manco controlada. Un exemple clar és el transport públic. Això ha fet que tenguem un contacte social menor… I això és una evidència: el risc el fa el contacte social. L’anterior vegada també va passar així: el virus va arribar més tard al nostre hospital i ho va fer amb manco incidència. Més enllà d’això, hem de tenir clar que l’augment o la davallada de contagis, al final, és una responsabilitat directa de la població: tant si ho fem bé com si ho fem malament.
Diria que hi ha una criminalització del jovent?
Jo no xerraria de criminalització ni de culpabilització perquè són termes que no m’agraden: crec que s’ha de parlar de responsabilitat. Tant responsable és un jove de 15 com un de 30, però sí que hi ha un marge d’edat en el qual hi ha gent jove i és la que s’està contagiant…La gent més jove, s’ha posat en situacions de més contacte i s’ha relaxat amb les mesures mentre que la gent més major ho va passar pitjor durant els primers mesos i, en general, ha anat més alerta i ha estat més tancada. De fet, per aquest motiu s’ha aturat l’oci nocturn, per exemple… M’agradaria fer entendre a tothom que és la nostra responsabilitat minimitzar el contacte social i reduir els riscos per evitar el confinament. És evident que hi ha hagut gent que ho ha fet bé i altra que no tant.
La tendència però ha canviat una mica i hi ha casos menys greus.
Sí precisament perquè la població més jove és la més exposada. Tenim més ingressos però amb menys dies però la gent no s’ha de confiar: el virus no ha perdut virulència.
Què opina de les noves mesures que s’han anunciat els darrers dies?
Em costa d’entendre que hi hagi esdeveniments amb tanta gent, com per exemple els casaments, perquè crec que no s’haurien de deixar fer. La reducció de trobades familiars a 10 persones em sembla un nombre raonable, però s’ha de fer amb responsabilitat i ser conscients d’allò que fem: mantenir distàncies, fer-se les mans netes…
I les restriccions al fum, més enllà de la qüestió sanitària… El virus es transmet pel fum?
És evident que quan un fuma i tira el fum, allibera una major quantiat de partícules de la mateixa manera que quan inhala fum, també n’absorbeix més i si tens el virus, pot arribar més enfora. Crec que és una mesura positiva perquè el fet de fumar era l’excusa perfecta per no dur la mascareta posada sense distància de seguretat.
I el tema de les superfícies? Realment el virus queda damunt les voravies o sobre el menjar?
El virus queda sobre les superfícies, això està demostrat però pens que a vegades ens passam de rosca amb determinades mesures i altres són massa laxes. Per exemple, una persona es pot sentir més segura pel fet de veure un camió fumigant el carrer però llavors està al costat d’un familiar i no és conscient que també la pot contagiar… Per jo totes les mesures de prevenció són benvingudes perquè poden donar una certa seguretat però el problema real és la transmissió de persona a persona. Per tant la clau està en la distància de seguretat, en el rentat de mans i en la mascareta.
Darrerament corren notícies que diuen que la grip mata la mateixa quantitat de persones o més que el coronavirus. Què n’opina?
És evident que no és així. La taxa de mortalitat global del coronavirus és molt més elevada… En un moment determinat, quan tenguem vacuna i la població hagi generat anticossos pot arribar a ser semblant a una grip i serà un virus que quedarà entre nosaltres però no sabem quin serà el termini en què això passarà. Per arribar a això necessitam primer que la gent aconsegueixi immunitzar-se.
