Ara, en parlar de siluetes i horitzons, s’usa de dir skyline. En el de Manacor tothom hi veu, sempre, el campanar de l’església gran, la torre de l’aigua al serralt, darrerament l’hospital, l’Auditori, i altres edificacions emblemàtiques o voluminoses que configuren la fesomia malgarbada de la ciutat de Manacor. Sempre hem dit, però, també, que la lletjor urbanística de Manacor la compensen les persones. Cristòfol Pastor Noguera, Pífol, és una d’aquestes persones que configuren el panorama humà manacorí. Un imprescindible. I des de fa anys, i molts, un entranyable. L’horitzó manacorí de les persones és indissociable del perfil nassarrut d’aquest home extraordinari, que farà 25 anys dissabte, tot i haver-ne viscuts cent. Pífol té una memòria privilegiada, i retén, encara avui, dins el cervell, centenars d’històries, facècies, acudits, vivències, jocs de paraules, persones, personatges, mites… És, no n’hi ha cap dubte, la memòria viva de Manacor. Ja fa alguns anys que Antoni Tugores en va fer un llibre que, més que deliciós, és un monument a la història de Manacor passada pel prisma de Pífol. Tugores, rigorós com sempre, repassà cadascun dels episodis narrats per Cristòfol Pastor, i tots recobraven veracitat davant la força del document escrit. No hi ha fábula, ni invenció, ni tan sols vacil·lació dins el cap d’aquest home que tenia onze anys quan es va proclamar la segona república espanyola, i que hagué de fer el soldat durant la guerra civil. Pocs en queden com ell que ho puguin contar com encara ho conta.
Però de centenaris n’hi ha un grapat cada any, a la vila i al municipi. En Pífol no és un centenari, només. En Pífol ha estat persona popular, involucrada en la vida associativa i política del municipi, participativa, activa, reconeguda i coneguda. Ha dibuixat, i ha cantat. I ha gaudit de l’amistat coral de mites com Guillem d’Efak, i ha estat al costat de gent poderosa com Rafel Muntaner o com Manuel Morales.
Cristòfol Pastor, a més, ha tengut l’habilitat d’assumir compromisos polítics seriosos sense que això trastocàs la seva popularitat i la seva bonhomia, la seva bona reputació. Poca gent abans i després d’ell ho han aconseguit amb tanta claredat.
És per tot això que dissabte, que en farà vint-i-cinc després d’haver-ne viscuts cent, rebrà l’homenatge i l’escalf de tota la gent que l’estima. Cent anys no es fan cada dia! Si fos un jugador de bàsquet, de ben segur que li retirarien el número i el penjarien a l’skyline manacorí: el 25 és el seu. 25 vegades de fer anys durant cent anys. Que molts més en pugueu fer, Cristòfol Pastor Noguera, Pífol. Mentrestant, elevem-vos a l’altar dels manacorins insignes.
