skip to Main Content

Crònica d’una lectura: V Dia de les Dones Escriptores a Manacor

Potser entram dins un terreny escabrós. Aquell terreny que, en literatura, parla de les diferències entre l’escriptura femenina i masculina. Aquell que discuteix, precisament, la poca visibilitat de dones intenses en escriptura, apassionades, però que han quedat en aquella mitja ombra, per no dir foscor, dels reconeixements públics i acadèmics.
Sota l’ala de la poderosa presència de Teresa de Jesús (cal recordar que aquesta diada està emmarcada dins la recordança del seu mestratge), Antònia Matamalas presentà aquest acte senzill, però intens, del dia dedicat a les dones escriptores. Magdalena Gelabert conduí l’acte amb la saviesa que la caracteritza, i així un grapat de lectures extraordinàriament interessants foren esgranades de manera directa i amb ganes de comunicar.
Hi ha, de tota manera, interrogants que mai no podrem esbrinar de manera certa. Llegeixen les dones d’altra manera que els homes? Hi ha, veritablement, una literatura femenina, amb trets diferencials de la masculina? Tot plegat sembla una qüestió de difícil solució, perquè d’entrada el que més necessita la literatura és de lectors. Sí, d’aquells que llegeixen amb ganes i amb la ment posada en el text.
Tal vegada pensam massa en la producció literària, i no tant en aquests bons lectors. I hem de criar persones amb capacitat de lectura, una tasca que l’escola d’avui dia no pot obviar. Hem d’aprendre a desconfiar dels textos que llegim d’entrada, els hem d’escolar sota l’anàlisi de la nostra ment. I encara que sembli una obvietat, aquesta és una de les tasques més importants de l’escola actual. Humanistes, científics, empresaris i polítics necessiten un bon nivell de lectura, aquell que fa possible entendre els missatges sota els filtres de la intel·ligència.
Les lectures presentades abraçaren un grapat de camps del coneixement. Per una banda, les dones escriptores convidades presentaren alguns dels textos que consideraren més significatius. Bàrbara Duran llegí un fragment de Música per a un crim i Posseïts pel dimoni. Carme Vidal presentà un fragment de la seva obra Camí del feminisme: Llarg trajecte per a les dones (UIB, Palma 2020). Magdalena Gelabert llegí alguns poemes del seu llibre Cobles a la saviesa. Cristina Salom presentà un fragment de l’obra que prepara, ja en galerades, una reflexió sobre el patriarcat i la presència femenina dins l’entramat social. Fragments de Maria Antònia Salvà, de Magdalena Gelabert, Elena Ferrante i Mercè Rodoreda seguiren.
Francesca Mas féu una referència a la tasca de Bàrbara Sagrera en el seu Corpus de fraseologia, i l’advocada Maria Duran llegí El mite de la lliure elecció d’Ana de Miquel, que analitza l’encarnació del dret patriarcal. Foren presents també la ironia d’Isabel Clara Simó (llegida per Sebastiana Mascaró), així com Germà de gel a càrrec de Llúcia Serra. Guillem Melis clogué l’acte amb la lectura d’un poema de Maria Antònia Perelló Femenias.
I la riquesa de la paraula fou present. Més que pensar en dones escriptores, cal recordar el que Emilia Pardo Bazán va escriure: “Queda lo escrito, lo demás, no queda”.

 

Back To Top
×Close search
Search