skip to Main Content

De persones a clients; de clients a números; de números a inexistents

No és caure en demagògia plantejar com era el tracte envers el client a les entitats bancàries fa més de dues dècades i comparar-lo amb el que ara determinades entitats han deixat de dispensar. Els eufemismes estan a l’ordre del dia: de no poder acudir al banc sense demanar cita prèvia ara en diuen “concertar cita amb el seu assessor personal”; de no poder demanar un extracte bancari a un empleat se’n diu “ajuda a l’autonomia personal”. Però el cas és que el tracte de tu a tu a la gran majoria d’oficines bancàries ha desaparegut o està en clara via d’extinció.

Sembla com si els “doblers petits” ja no interessassin les oficines bancàries, que donen a entendre als seus clients que són més una càrrega que no un possible camí de benefici. L’intercanvi d’interessos s’ha estroncat i les entitats bancàries desitgen amb tota l’ànima que els clients de cada dia els molestin tan poc com sigui possible.

A la reducció irremissible de l’atenció al públic a les oficines bancàries s’hi ha d’afegir, sens dubte, el tancament de sucursals en localitats petites, cosa que ha provocat que moltes de persones s’hagin de desplaçar al poble gran del costat per poder dur a terme les operacions i consultes que trobin necessàries.
Tot això podria ser entès com una crítica gratuïta, o si més no lleugera, cap a les entitats bancàries. Però la situació és molt més perversa del que sembla. Avui en dia, els pagaments de les nòmines es fan a través dels bancs; també s’hi fan els pagaments de rebuts de serveis que avui han esdevingut bàsics com ara l’aigua corrent, l’electricitat o el telèfon. Qualsevol transacció seriosa i que vulgui seguir el curs legal pertinent s’ha de fer a través del banc. Els bancs, per tant, han esdevingut imprescindibles per al maneig dels doblers; i els doblers, com se sap, són la mare de la vida dins la societat capitalista. És per això que caldria, sense dubtes, una actuació per part dels governants per garantir que tots aquests serveis s’ofereixen i que no s’escatimin atencions cap als ciutadans. Quant i més quan tenim encara fresc el record del rescat als bancs que va fer el govern espanyol amb els nostres doblers i dels quals no n’hem vist cap retorn, ni de forma pecuniària ni tan sols de forma atencional.

Els bancs i els seus treballadors han estat també engolits pel sistema i n’han esdevingut aliment indispensable. Sabem que la manera antiga de fer les coses no tornarà, però també cal esperar que qualcú faci posar mesura a una forma d’actuar que no té consol. Les coses, quan no van bé, també s’han de poder dir.

Back To Top
Search