“En Joan Sastret, que encara és viu, tenia fama de bravejador. En el seu temps era comú que els al·lotells anassin a la cova del Pirata i que jugassin a veure qui arribava més avall. Tenien la creença que, al fons de tot de la cova, hi havia encara el pirata que dona nom a l’indret. El Sastret i els seus amics es determinaren a anar-hi, però en Joan volgué fer de fanfarró i es posà al capdavant de l’expedició perquè, deia, ‘jo no en tenc gens, de por’. El cas era que els amics del Sastret s’havien conxorxat amb el fill de l’amo de Son Forteza, que els esperà dins la cova amb un turbant i una túnica feta amb roba que havia trobat per ca seva. L’expedició s’endinsà dins les profunditats misterioses amb el Sastret davant davant, un bon tros enfora, i quan va ser ben avall ben avall, sentint-se ja vencedor de l’envit… li comparegué aquella bubota del pirata. Conten que va estar un parell de dies a tornar en si”.
La història la va contar Rafel Perelló a la primera i exitosa conferència de l’Obra Cultural Balear a Can Lliro, aquesta vegada i durant tota la temporada, en dimecres.
Davant un auditori que s’acostava al centenar de persones Perelló es referí a tota casta de misteris, supersticions i auguris relacionats amb la mar. Explicà que hi havia un guardamoll de Portocolom que creia que hi havia un calamar gegant que es menjava els nins. També que al canal d’Holanda, entre Mallorca i Menorca hi compareixia el dia de Sant Joan, un pic cada set anys, una ciutat esvaïda. O que per fer por als infants els deien que vendria el vell marí i se’ls enduria. Hom no sap, certament, què és primer, si la por, o la superstició.
També tengué temps per a l’humor, Rafel Perelló, i contà una anècdota que visqué el patró Pelat de Portocristo. “Una dia que hi havia maror, el patró Pelat sortí a fer una volta pel moll a mirar com estaven les barques. En això que una colla de guàrdia civils l’escometé: ‘Patró Pelat, qué hace por aquí?’. I l’home respongué: ‘Moll amunt, moll avall’. ‘En castellano’. El patró Pelat no s’ho pensà dues vegades: “Salmonete arriba, salmonete abajo”.
