Encetar col·laboració al centpercent.cat un 3 d’octubre convidaria a flastomar el Borbó i el paper colpista que va tenir avui fa set anys arran del Referèndum. Però no hem vengut a aquesta vida a patir i valdrà més que parlem de coses positives com ara alguns detalls que fan referència a la mala salut de ferro de la nostra estimada llengua, precisament d’aquests darrers set anys.
Les plataformes nostrades: 3Cat i SX3
En l’àmbit de la comunicació audiovisual a la xarxa, el català ha experimentat un notable augment de visibilitat gràcies a iniciatives com la plataforma 3Cat i el canal infantil SX3. Aquests projectes han estat clau per garantir una presència forta del català en mitjans que arriben a tota la ciutadania amb un predomini clar de l’espanyol. En particular, SX3 ha aconseguit que milers d’infants consumeixin continguts en la nostra llengua, normalitzant-ne l’ús des de les primeres etapes de la vida. Això no només crea una audiència fidel, sinó que ajuda la transmissió de la llengua a les noves generacions. Era una fita que s’havia assolit els anys 90 del segle passat però amb el canvi de mil·leni va venir el declivi i no s’ha adreçat fins fa pocs anys. Als Titó, Mic, Ladybug o Masha, entre molts d’altres d’ara, l’SX3 incorporarà en breu una vertadera revolució: tornarà Bola de Drac, amb temporades inèdites i també amb els episodis de l’inici. Aquells episodis que vàrem poder veure, els més granats, l’any 1990… Quant al 3Cat, en un entorn dominat per gegants com Netflix o Disney+, amb poca presència del català, la capacitat d’aquesta plataforma per competir en el seu propi terreny és un èxit que no podem menysprear.
La música líder
El panorama musical en català també és testimoni d’un creixement que ha portat la llengua a l’esfera global. La música ja s’escolta molt poc amb cd’s o vinils, tot és Youtube o Spotify. De vegades la minorització i poca autoestima ens du a pensar que som el darrer mot del credo però hi ha moltes cançons i artistes en català que arrasen. Ho veurem amb estils molt diversos. Mirem què es mou a partir del milió de visualitzacions. Per començar, l’opening de Bola de Drac i el de Dr. Slump tenen prop de dos milions de visites cadascun. L’himne del Barça més de deu. En canvi grups a l’ús com Sopa de Cabra o Antònia Font s’acosten als deu milions de visites. Lideren els conjunts opcions com Manel i The Tyets amb més de trenta milions de visites. O Zoo. Vius amb Zoo que s’acosten als setanta milions i el divertit Tobogan (de Rafanadal) ja va pels quatre milions. Quan grans figures internacionals com Shakira o Rosalia ens fan l’ullet també triomfen. El Boig per tu de Sau versionat per l’ex de Piqué supera els cinc milions. El Fucking Money Man de la de Sant Esteve Sesrovires, just amb una cançó s’enfila a més de quaranta milions i seria la medalla d’or de les cançons en català si no fos… Si no fos per la gran Dàmaris Gelabert que en voler arribarà als mil milions de visites. Un escàndol més propi d’un artista de renom internacional que no una autora de cançons infantils. Els Mosquits de Dàmaris, amb quatre-cents milions de visualitzacions és la cançó en català més sentida, i segurament escoltada, de la història.
El català canalla
Malgrat aquests èxits, hi ha àmbits on el català encara no aconsegueix fer-se un lloc. És el català del xafardeig, les apostes i la pornografia. Tres àmbits que ocupen de manera molt majoritària l’oci de la gent, ara a internet. És obvi que hi pot haver qüestionaments morals en tot aquest tragí però també ho és que un idioma ha de ser present en tots els àmbits. En els saludables i en els que tal vegada no ho són tant. És una senyora anomalia que el malmenat mallorquí no pugui tenir espais i webs dedicades a la tafaneria i a la vida íntima de les estrelles. O que els joves no puguin perdre mitja paga, també en la nostra llengua, fent inacabables apostes esportives. Quant a la pornografia, tot i l’abnegada tasca de Conrad Son i les seves Excursionistes Calentes de fa 25 anys, al YouPorn o al Pornhub la presència del català és pràcticament nul·la. Ens hauran de bastar els deu tristos títols que hi ha a la rudimentària web de pornocatala. Qui no es conforma és perquè no vol!
