Joana Gomila: “Vaig tenir la necessitat de saber-ne més i connectar amb la seva manera de fer per vena directa”
La màgica artista Joana Gomila, a punt d’estrenar disc, explica que la primera cançó de Guillem d’Efak que recorda haver escoltat va ser “Mai de mais” a través de les seves companyes Neus i Cèlia Nadal: “La vaig trobar molt diferent de tot allò que jo estava acostumada a escoltar cantat en català i em va seduir per aquest exotisme, mesclat amb una autenticitat de la paraula, la melodia i els arranjaments”.
Anys més tard, Gomila va encetar el projecte d’Efak, conjuntament amb els amics Miquel Fil i Miquel Ges com a membres fixes i amb altres músics que van anar rodant pel projecte. “Teníem la voluntat d’entendre l’artista però també el personatge que hi ha en D’Efak” diu Gomila mentre confessa que es va sentir molt atreta per les seves cançons i la seva poesia. “Vaig tenir la necessitat de saber-ne més i connectar amb la seva manera de fer per vena directa” explica la cantant, Joana Gomila. Així mateix, explica que l’objectiu del projecte fou “compartir amb el públic tot allò que ens seduïa d’en Guillem”.
L’artista considera que, de manera inevitable, el fet d’haver-lo escoltat i cantat tant i “haver transitat tant per dins de les seves cançons i les seves lletres” ha fet que segurament, d’una manera o una altra, hagi rebut la influència de l’artista. “Quan cant, quan componc o quan faig alguna proposta musical, estic segura que Guillem d’Efak apareix, per un lloc o un altre” explica la cantant manacorina.
D’altra banda, Gomila parla de la figura de d’Efak, no només en referència a la cultura sinó també a escala política: “Era un personatge molt important a nivell cultural i a nivell polític: ell va normalitzar el fet de cantar en català” afirma Gomila mentre destaca que “essent nascut a La Guinea, va escriure i cantar en català en el temps de la dictadura franquista”.
Marcel Pich: “La figura de Guillem d’Efak ha estat la que m’ha apropat encara més a aquest Manacor estimat”
Marcel Pich, llicenciat en Antropologia Social i Cultural, és l’actual Assessor Tècnic de la Secretaria Autonòmica d’Universitat i Recerca. Fa poc més de cinc anys va estar fent gira arreu dels Països Catalans amb el projecte “Marcel Pich canta Guillem d’Efak”.
Pich explica que la figura de Guillem d’Efak, essent una referència, ha impactat en ell en tres sentits. “En primer lloc, com a extern de Manacor, la figura de Guillem d’Efak ha estat la que m’ha apropat encara més a aquest Manacor estimat; m’ha fet entendre’l i ha estat el meu gran referent manacorí” explica Pich. Tot i que destaca altres figures manacorines, diu que d’Efak és “la principal” i considera que és un dels motius que “l’ha fet estimar tant Manacor”.
L’antropòleg explica que el negret de Guinea també ha impactat en ell en el sentit musical: “És una persona que va fer unes cançons amb unes tessitures i textures musicals que segurament no s’havien sentit en català fins que ell les va fer” afirma Pich. Així mateix, Pich destaca la capacitat de Guillem d’Efak a l’hora de fer arranjaments “impecables”. “Pens que musicalment és una figura molt interessant i hi ha cançons seves que em pareixen èpiques com per exemple Inventari de Tardor, que va ser revolucionària en el seu moment i encara ho és avui en dia”.
En darrer lloc Pich destaca la intel·ligència de d’Efak com el tercer pilar pel qual l’artista esdevingué un referent per ell. “És una persona amb una gran habilitat mental, un home molt viu i això fa que tengui un humor molt especial i ràpid amb el qual va ser capaç de burlar la censura franquista” diu l’antropòleg.
Finalment, Pich remarca la importància de Guillem d’Efak com “una figura de país”. “Fou una persona que sempre va tenir predisposició per col·laborar en tots els moviments, partits i organitzacions que sorgiren en defensa del país” diu l’assessor del govern.
