Trama urbana i social macianera
En la seva evolució social la Vall, els nostres terrers, el turó de Ses Argelagues han canviat al llarg del temps. Les seves fesomies, la seva gent, la manera de socialitzar i de fer festa. Aquests dos darrers fets sempre s’han donat la mà. Sempre, però, amb el pas dels anys, el poblet ha estat un reducte cultural. En la memòria o bé en la recuperació posterior. Ha sabut conservar i a poc a poc recuperar les tradicions. I si bé, ha perdut costums; les ha perdudes o ha romput amb elles, ha estat de manera escalonada i progressiva. No una ruptura immediata.
Antecedents
A partir dels anys 50, i a mitjans d’aquests és quan es fa més evident; els macianers començam a rompre amb certes tradicions de caràcter social, com els foguerons de Santa Catalina, un espectacle social; però encara surten els salers el dia de Pasqua i el ball dels Salers. Juntament amb aquest darrer i lligat al ball, al pis del casino de Ca’n Bessó, s’hi fa ball de pagès. A part dels altres que es fan per la zona popera de marina i els terrers de la Vall i la zona d’Albocàsser, Justaní i Es Pla de Llodrà. I hi trobam sempre la trilogia musical de pagès (guitarra, guitarró i violí), de la mà de tres sonadors i salers: Joan Bordoy, a la guitarra; Miquel Rosselló “Llandero” al guitarró; i en Tomàs Nicolau “de Sa Mola”, al violí. Alhora en aquests balls sempre trobam tres noms que destaquen per la seva constància i ritme a l’hora de ballar. No es cansen. En Jaume Sitges “Morret ”, na Bel Llinàs “Garriguera” i en Sebastià Llinàs “Garriguer” mai falten a aquests balls.
En el 1948, arriben les primeres ràdios al llogaret i a partir de 1950, comença a haver-hi motos i carnets en massa, per tant, canvien les maneres de rebre la informació i el desplaçament.
Es comença a construir el Saló Parroquial, per iniciativa del rector Bonnín. A 1955 ja s’hi fan comèdies. I el 1966 el rector Pere Fons l’acaba.
En els darrers anys de dècada, dirigides i promogudes pel rector Font; s’organitzen i es representen diverses comèdies on hi havia al·lots i al·lotes plegats. Cosa mai vista fins al moment. I aquestes ja es comencen a realitzar al poble, especialment a la clastra de Ses Cases Grans (Son Macià Vell). Es realitzaven representacions a la plaça combinant la clastra, especialment en la representació del Rei Herodes.
Al mateix temps l’any 1959 fins al 1964, obri el cinema de Sa Central “Cine Central”. Un nou entreteniment. El 1964 es passa a projectar al Saló Parroquial.
Els anys 60 començaren amb canvis i millores al poble, totes de caràcter social, promogudes pel rector murer Moranta. L’any 1960, s’instal·la la línia de telèfon o “locutori públic” al casino de Ca’n Pelut.
El mateix any s’urbanitzen els terrenys de marina propers a Cala Murada fins a “Ses Partions”, paret que separa els termes de Manacor i Felanitx.
L’any 1961, tenim el primer fogueró a la plaça el dissabte de Sant Antoni.
L’any 1963, el poble i diverses cases de foravila; ja tenen llum o corrent elèctric de la xarxa de GESA. Es construeixen el transformador del Carrer Central i d’altres, com el de la punta de la finca de Can Pipiu.
El mateix any s’inicien les obres de Cales de Mallorca, damunt els terrenys de marina de les possessions properes. Segueixen el 1965 amb bungalous a Cala Antena. Del 66 cap al 72, segueixen les obres d’edificació dels terrenys.
El 1965, comença a haver-hi el boom dels primers carnets i els primers cotxes.
En aquells moments hi havia 62 cotxes i un centenar de motos, segons Damià Duran.
Els dos models de cotxe que més hi havia eren el SIMCA 1000 i el SEAT 600.
Pel que fa a les motos, hi havia ciclomotors i models de VESPA.
El 1965 per les festes d’estiu trobam la primera revetlla, al carrer de Sant Sebastià entre l’Escola Vella i Can Guillem Gotlet. Aquí el que crida l’atenció és que no es celebràs a la plaça. Aquesta revetla convivia entre el passat i els nous temps. El rector del moment, D. Melcion; ja va dir al sermó de la missa del mateix vespre de la revetlla, “els qui fan comptes d’anar a la revetla, que no combreguin, ja que ara mateix estan en pecat, pecat de pensament”. Aquesta informació l’hem sabuda gràcies a Macià Nicolau “Valens”, qui feia d’escolà a aquella missa.
El 1967 s’asfalta la plaça de l’Església.
El mateix any es fa la sol·licitud a la RNT “Red Nacional de Teleclubs” per la creació d’un Teleclub a Son Macià. Sense inconvenients per part d’aquesta, el teleclub es dona d’alta al registre el 15 d’agost del mateix mes. Comença a funcionar el 1968.
Dia 28 de gener de 1968 s’inicia l’eixamplament de la carretera (antic camí de l’Hospitalet) del creuer de Ca’s Caminer fins al creuer de la carretera que uneix els dos ports del llevant.
Dia 12 de juny es constitueix el Teleclub. Dia 16 de juny es rebia el televisor (marca G.El.Española):“El domingo día 16, en el Aeropuerto, el Ministro de Información y Turismo hizo entrega de diversos receptores de TV a siete futuros Teleclubs de la isla, entre el que se cuenta uno en Son Maciá. Recibieron el televisor el Párroco del Caserío, Rvdo. Bartolomé Fons Pascual (1); el Concejal Delegado D. Pedro Sureda y el Mtro. Nacional D. Pedro Garau, en presencia del alcalde de la ciudad y una comisión de vecinos de Son Maciá. Se tiene en proyecto la inauguración solemne del Teleclub para el próximo otoño”.
El mateix any es projecta la primera pel·lícula al cinema del teleclub amb la màquina provinent de Sa Central. Dia 5 d’octubre del mateix any es projecta la segona pel·lícula.
A partir d’aquest moment s’organitzen moltes activitats, quasi totes de caràcter i finalitat social; per pagar les despeses de la carretera, com l’asfaltatge.
El mes de març de 1969 s’estrena un camp de futbol, un esport que es practicava des de 1965.
Entrats els 60, els salers són el darrer reducte cultural d’enrere. Duren fins al 1964, any en què es fa el darrer ball dels Salers i les darreres Sales. En aquest ball costà molt treure la gent a ballar i s’intueix que ja no es volen Sales. A l’estiu de 1965, per les festes d’agost ja trobam la primera revetlla, inclús pot ser que n’hi hagués una abans.
Aquí ja trobam un nou pas social. Deixam enrere l’últim vestigi que quedava de la socialització festiva de principis de segle o més. Hi ha un canvi de mentalitat.
Per tant, convivia la modernitat amb la tradició. El poblet començava a obrir-se al món que el rodejava fora de la Vall.
Per tant, observam que conviuen canvis socials necessaris, com el telèfon i la xarxa de llum i alhora una socialització rural, el ball dels Salers. Pel que fa al ball de pagès, com el cas anteriorment comentat; aquest queda arraconat públicament. Només es fa en festes privades; lligades al cicle agrícola i a l’espai de foravila, com el ball del sequer de figues; o en trobades de balladors i sonadors organitzades per ells mateixos en les seves finques. Però també veim nous entreteniments que agraden, el cinema i la comèdia; en diferents indrets, però tots al nucli urbà i que es troben en una evolució constant. El teleclub formava part d’aquesta transformació social i de la manera de socialitzar.
Margalida Pujals i Mas presentà a les I Jornades d’Estudis Locals de Manacor una interessantíssima comunicació sobre el Teleclub de Son Macià.
En articles posteriors tractarem la seva evolució i la petjada que deixà damunt el poblet.
Notes (1): El capellà del moment era Pere Fons. A la notícia del Perlas y Cuevas apareix aquesta informació, desconeixem si és un error de la revista o s’hi anà Bartomeu Fons.
Testimoni oral: Macià Nicolau Nicolau
Bibliografia i webgrafia
Son Macià, Passa per Passa de Sebastià Sureda Vaquer.
Història de Son Macià, de Tomàs Garau Febrer.
Comunicació de Margalida Pujals i Mas a la I Jornades d’Estudis Locals de Manacor.
