Desconfinament tacat de lila

La Conselleria de Salut ha hagut de tòrcer el coll davant la contundència de les dades. Manacor ha recuperat una certa normalitat en el ritme de contagis i les seves xifres es mouen fins i tot per davall la mitjana de la resta de Mallorca. Així, s’ha pogut posar fi al confinament perimetral de la vila tres dies abans del termini previst inicialment. És un clar indicador que les coses s’han fetes bé i que els ciutadans han anat alerta durant aquestes tres darreres setmanes de confinament.

La gent manacorina s’ha sentida desemparada davant la presa de decisions unilateral de Palma. I no tant per la decisió en si, sinó sobretot per la manca de transparència a l’hora d’informar sobre les dades i sobretot els motius reals (en termes relatius, en termes absoluts, en densitat de població, en l’origen dels focus de contagi, etc.) que precipitaren la decisió de la Conselleria de confinar perimetralment Manacor.

Al cap i a la fi, les coses han canviat, i ara són la Pobla, Santanyí o Andratx els qui veuen pesar sobre els seus clotells la feixuga espasa perimetral de Dàmocles.

Mentrestant, poc o gens s’ha preocupat el govern balear de pal·liar els perjudicis econòmics afegits que la població de Manacor ha hagut d’assumir.

Ara caldrà que la capacitat d’assumir amb responsabilitat les recomanacions sanitàries es pugui mantenir, alhora que comerços, restaurants, cafeteries i teixit empresarial en general (sobretot del sector terciari) puguin començar a refer-se d’aquestes setmanes complexes que no han fet més que afegir al banyat d’una situació que ja era greu després d’aquests mesos de paralització de l’economia i la vida comercial.

Mentrestant, tot això ha coincidit amb les celebracions entorn del 25N contra les violències masclistes. No deixa de ser una bona notícia, precisament, aquest desconfinament perimetral per a tantes de dones que durant els mesos d’estat d’alarma hagueren de conviure més hores que mai amb els seus maltractadors.

Prevenció a les escoles i als instituts, mesures de suport i reparació a les víctimes de violència de gènere, i consciència cívica que res del que passa entorn de les violències masclistes és gratuït ni casual, sinó fruit d’un sistema heteropatriarcal forjat al llarg de segles. La lluita és contra un monstre, però bèsties més grosses han caigut.