Pere Carrió (Palma, 1946) va ser docent durant 20 anys i inspector d’educació durant 21 anys més, a més de professor de Pedagogia a la UIB i president del Consell Escolar de les Illes Balears. Des de fa uns anys també es dedica al món de la literatura i ha publicat diversos llibres. El darrer Don Sebastián, el lladre cavaller (Disset) que s’endinsa en la figura d’un lladre de guant blanc que va ser molt conegut a Palma als anys 50 i 60 del segle passat, però que era originari de Manacor.
La identitat que amaga aquest mític lladre és Tomàs Frau Duran, un manacorí misteriós que actuava sota el nom de Don Sebastián. “Jo en vaig sentir xerrar ja de petit, com gairebé tothom. Els meus padrins vivien a Son Espanyolet i allà sempre se’n va parlar molt d’aquest personatge. Aquest record d’infant l’he tengut sempre com un corcó i finalment he publicat aquesta novel·la”.
Aquest personatge mític, que robava i estafava, tot intentant de no causar danys majors a les seves víctimes, va fascinar l’autor que ha novel·lat la seva vida, mesclant la ficció amb la realitat i partint de la poca informació biogràfica que hi ha: “l’únic que se sap amb certesa és a partir del moment en què el varen detenir”. Carrió explica que era un lladre una mica especial perquè era “una mica Robin Hood i una mica Arsène Lupin. De dia quedava bé amb la gent, era molt sociable, però els vespres robava de manera organitzada, amb una banda que dirigia. Sempre anava fet un senyor, ben vestit, amb vestit i corbata i el coneixien per tota la barriada on vivia, a Son Serra”. Ho feia sobretot per la zona de Son Roca i La Vileta, on és recordat com un lladre de nit, però l’autor explica que la seva zona d’actuació s’estenia des de Bunyola fins a Andratx.
Pel que fa a la seva relació amb Manacor, Carrió afirma que efectivament hi ha constància de què va néixer a Manacor aproximadament l’any 1915. Hi ha un capítol del llibre, de fet, que l’autor dedica a la seva infantesa, de la qual tenim poca informació. “De Don Sebastian se sap que de molt petit va perdre la seva mare i sempre va viure amb els Padrins i el seu pare. Procedia d’una família de contrabandistes i que possiblement ell també ho va ser de jove, juntament amb el seu pare”.
De la història de la seva vida, se sap també que va conèixer una manacorina, que nomia Miquela, de malnom “Llonganissa”, amb qui va compartir moments de la seva vida i que va viure amb ell i el seu pare a Son Serra. Na Miquela no estava d’acord amb la vida que duia en Tomàs i sempre discutien. Entre amenaces i discussions contínues, Don Sebastián va acabar matant na Miquela amb dos tirs a l’esquena. Després d’això, també va rompre la relació amb el seu pare, que va tornar a viure a Manacor. De fet, explica l’autor que el seu pare fou testimoni en el judici que finalment li feren.
La seva identitat real va ser sempre un misteri fins al moment en què el fereixen i queda hospitalitzat. “Allà, un guarda dels que el vigilaven, que també devia ser de Manacor, el va reconèixer”. Tot aquest misteri identitari prové, però, d’un fet concret: “Quan va tenir l’edat de fer el servei militar, va decidir desertar per no haver d’anar a lluitar al front de l’Ebre i va anar a Barcelona. Allà, amb un company seu que també havia desertat, n’Evaristo Zapater, es canvien el nom perquè no el puguin descobrir”.
Don Sebastián, el lladre Cavaller ja s’ha presentat a Palma i l’autor espera que de cara a setembre es pugui presentar també a Manacor.
