El comerç que no frisa

Foto: Bel Maria Riera Oliver.

La setmana passada el Cent per cent publicava un seguit d’entrevistes a comerços manacorins que es troben als nostres cap de cantons, les botigues de proximitat; aquells comerços que tenen un tracte pròxim i de reconeixement mutu. Sense que fos un índex exhaustiu de les tendes manacorines, per als que som del barri del Tren, hi faltava un comerç únic, que ha servit durant molts anys al veïns del carrer, amb una botiguera de les que ja no en queden: Coloma Roveiona. Na Coloma és la botiguera de la cruïlla entre el carrer de Muntaner i el carrer de l’Alegria. Ella coneix qui viu als carrers del voltant, ha vist créixer a dues generacions del barri; Coloma sap quan els menuts de les famílies tenen febre, i tot d’una demana com es troben quan hi vas a comprar. També sap qui ha passat per problemes de salut, s’interessa pels resultats de les operacions quirúrgiques; i està molt contenta de retrobar el personal després dels moments difícils.
Si pels voltants del barri del Tren, a Manacor, demaneu a qualsevol veïnat on és la botiga de Ca na Roveiona, ben segur que vos ho dirà. Al llarg dels anys, s’ha convertida en una fita urbana, com la plaça de sa Mora o el Claustre de sant Vicenç Ferrer.
El seu nom al DNI és Coloma Girard Llodrà, de 83 anys i nascuda a Manacor. El seu malnom prové del seu pare Antoni Roveió, que fundà la botiga fa més de cent anys. Coloma va començar a fer de botiguera amb 13 anys juntament amb la seva germana Margalida. Quan aquesta va morir, va agafar el negoci fins que es va jubilar. Però la nissaga continua de la mà de la seva filla Bel Sansó, ajudada pel seu cosí Antoni Girard
Na Coloma volia ser brodadora, però les circumstàncies familiars feren que hagués d’ajudar a la seva germana. Amb el temps, la botiga s’ha convertit en un comerç on s’hi pot trobar de tot, on podem comprar els ingredients quotidians per cuinar amb els productes que més ens agraden. Coloma i la seva filla ordenen els pots per colors i mides a les prestatgeries, i és una delícia anar a la botiga per Nadal o Pasqua: sempre hi trobarem el necessari per fer cuina del temps, la farina per les panades, els ous i la verdura fresca per a les coques; els “rollos” i “rosaris”, les coques de torró i les ensaïmades comanades la nit de Nadal. Coloma, també, sempre ha estat molt generosa, ajudant aquells clients que ho necessitaven, cosa que és impossible trobar avui dia en les cadenes de tendes d’alimentació.
El què més fascina de Coloma, però, és que mai ha emprat la calculadora. Fa uns enfilalls llarguíssims de números a un bocí de paper, que suma amb una facilitat que, de ben segur, envejarien els matemàtics d’Oxford. Els menuts del barri sempre han quedat bocabadats d’aquesta habilitat, i més d’un ha somiat que Coloma el substitueix als exàmens de matemàtiques.
Coloma, a més a més, va compartir l’espai de la botiga amb el seu germà Miquel Girart, sabater artesà del carrer de l’Alegria que tenia el petit taller a la vora del comerç. Miquel Girart fou un dels millors baixos de la Capella de Manacor, i sota la direcció de Rafel Nadal cantà alguns papers solistes en les sarsueles i concerts que mestre Nadal programava. Alguns veïnats i veïnades encara recorden com Miquel Girart cantava i cantava, tot fent feina al carrer de l’Alegria, amb una magnífica veu de baix. I el seu nom apareix, si el cercau, a molts dels programes de la Capella de Manacor.
Coloma Roveiona és una de les figures femenines de la carpeta que el Col·lectiu Dones de Llevant va elaborar com a material educatiu: Dotze dones de Manacor vistes per altres dones.