Hanan Kaoud, participant en la Trobada Internacional de Dones Electes del 2022 organitzada pel Fons Mallorquí, ha mantingut una estreta col·laboració amb l’entitat des de llavors a través del programa Les Elegides. Amb una llicenciatura en estudis de gènere i un màster en Drets Humans i Democràcia, Hanan Kaoud és una especialista reconeguda en polítiques i justícia de gènere, amb més de 30 anys d’experiència en governança, drets humans i igualtat de gènere a la regió MENA (Orient Mitjà i Nord d’Àfrica). Demà diumenge, a les 11h, a la Institució Alcover, impartirà una conferència sobre el conflicte que viu el poble palestí.
Sembla que dins els entorns més progressistes hi ha una visió més favorable a Palestina, en canvi els entorns conservadors pareix que es decanten més pel suport a Israel. Fins a quin punt està condicionada la població occidental per la visió que aporten els mitjans de comunicació entorn del conflicte entre Israel i Palestina?
És una pregunta complicada perquè no visc aquí i no conec exactament com actuen els mitjans. Però en termes generals, els mitjans de comunicació solen representar les versions oficials, les dels governs. Inclús a Palestina és així. Per això, en situacions de conflicte com el que es viu avui en dia a Palestina les xarxes socials han esdevingut molts importants a l’hora de relatar el que viu realment la població. Més enllà del que relatin els mitjans de comunicació tradicionals, les xarxes socials han contribuït a que la població palestina pugui explicar de primera mà la seva història.
Quines informacions no ens arriben i creus que ens haurien d’arribar per tenir més elements de judici?
Consider clau explicar que la població palestina està fent ús del seu dret a la resistència. El conflicte no va començar amb l’atac del 7 d’octubre de 2023. Fa més de 100 anys que vivim en conflicte, d’ençà de l’ocupació de terres palestines per part d’Israel. Durant aquest temps, el poble palestí ha resistit. Hi ha hagut moltes revolucions que no sempre s’han comunicat com s’està fent ara. Però per entendre el conflicte, insistesc que és imporant anar a les arrels profundes del mateix.
Quin pes té l’organització de Hamas en la vida diària a Palestina? I l’islam?
A Palestina l’Islam és la religió majoritària, tot i que en el meu cas, vull puntualitzar que sóc cristiana. L’islam, com la resta de religions que conviuen a Palestina, es viu de manera espiritual i afecta alguns aspectes socials de la comunitat, però no defineix les nostres vides. Hamas és una organització política que en certs moments s’apropia de símbols religiosos com a ideologia. Com amb qualsevol organització política, els ciutadans i ciutadanes podem estar en acord i desacord.
Població civil i milers d’infants han estat assassinats durant aquesta guerra. Som davant un genocidi en ple segle XXI?
Jo no som qui per posar un nom al que està passant. Tota la documentació que s’ha presentat a la cort internacional de dret així ho ha dit. La sentència després d’estudiar tota la documentació presentada per l’ONU, organitzacions internacions, organitzacions de defensa dels drets humans, premsa, etc. ha estat aquesta. A Palestina el que es viu és un genocidi lent, ja que, com he dit anteriorment, tot començà molt abans del 7 d’octubre.
Quines actuacions caldrien per part de la comunitat internacional?
Demanam el fi de l’ocupació israeliana i que la comunitat internacional ens doni suport en així. Una primera passa seria deixar de vendre armes a Israel.
Per què Israel i Benjamin Netanyahu compten amb el suport incondicional dels Estats Units?
Per què Israel dona suport al projecte imperial dels Estats Units. El territori Palestí és un punt estratègic geogràfic, polític i econòmic per controlar l’Orient Mitjà.
Amb quins suports internacionals importants compta Palestina? Aràbia Saudita? Emirats Àrabs? Iran? Rússia?
Hi ha suport internacional. Hi ha països que han proposat l’alto el foc. Però els Estats Units té dret a vet dins l’ONU.
Dins una societat islamitzada i amb un fort pes de la religió, la dona pot viure empoderada i amb poder de decisió i d’influència? Quin paper té la dona dins la societat palestina?
Si. Hi ha dones que ocupen llocs de poder de decisió. Jo som regidora de l’Ajuntament de Ramal·lah. Com a dona electe, el meu deure és tenir cura de que els serveis comunitaris arribin a tothom. Al nostre municipi hem creat espais de participació per tal que precisament, les dones que normalment no són escoltades, puguin expressar les seves necessitats com a ciutadanes.
Quines violències pateixen les dones palestines? Venen dels homes del seu mateix poble? O també de les forces d’ocupació israelianes?
Les dones palestines pateixen violència domèstica, sexual, econòmica i política. A totes aquests violència s’hi suma l’opressió per viure en un territori ocupat per forces militars israelianes. Per suposat que les forces d’ocupació israelianes també exerceixen violència contra els dones. Les dones palestines són arrestades, abusades, humiliades… En aquest moment la violència contra les dones està a un nivell extrem, a nivells que no semblen humans.
Quin és l’objectiu de la vostra gira per Mallorca?
He estat convidada pel Fons Mallorquí en el marc del programa d’enfortiment de capacitats de dones electes del Sud Global “Les Elegides”. Durant la meva estada faré un cicle de quatre conferències on parlarem sobre el paper de les dones electes en situacions de conflicte. També donam a conèixer la feina que organitzacions com el Fons Mallorquí fan a Palestina.
