“Anem per dins el meu regne… més enllà del mar…”, així convida el Drac Màgic, interpretat per l’actor Joan Manel Vadell, la nina Jackie. Trista, disgustada, atemorida. Jackie, interpretada de forma tendríssima per Berta Costa en el torn que ens ha tocat (l’altre protagonista és Joan Mascaró) cerca la manera de retrobar-se amb ella mateixa, de conèixer-se, d’acceptar-se i d’acceptar també els altres i la relació que hi tenim. Joan Toni Sunyer ha estat l’encarregat de donar forma a la gran producció del musical d’enguany
Una pirata groc que sap fer volar el seu somni de fer pastissos des de la bonhomia i les taules teatrals i musicals de Guillem Sansó; una reina de mil corones, esplendorosa, sensual, histriònica, amb la demostració de la versatilitat musical de Maria Rosselló, que també interpreta la temuda Tempesta… Dos nassos que competeixen per ser els més constipats de Manacor, i allà dins aquella col·lecció de moc verd (“el moc era una tela”, diu un infant en sortir) s’hi mouen amb humor i sorells, i fleumes i titos, Sebastià Adrover i Salvador Miralles, que saben donar el toc d’humor necessari a un muntatge que es mou dins el terreny de la tendresa. I una magnífica estrella caiguda del cel, interpretada per una magnífica Neus Gil, que va demostrar en el seu solo que sí, que és una nova estrella en el firmament artístic manacorí.
Tot plegat es desenvolupa en un escenari que no necessita més que els colors de cada personatge, amb unes projeccions col·locades en la justa mesura, sense abusar, sobre uns mitjos cercles concèntrics que ens volen menar cap a l’aclucada d’ull efakiana d’aquest regne enllà del mar on viu el drac Paff. Joan Manel Vadell destil·la tendresa i humor, ingenuïtat i il·lusió a cada gest, per acompanyar el candor més infantil i fresc de la protagonista.
Damunt l’escenari, les ballarines dirigides per Lola Lloberas i rere el tul del fons, els músics i vocalistes, amb Mar Grimalt al capdavant, amb uns arranjaments preciosos, i unes lletres emocionants. Només, musicalment caldria puntualitzar que les veus actorals semblaven quedar una mica tapades per la instrumentació.
L’escenografia, el vestuari, els actors, la música… i el públic il·lusionadíssim. Manacor ha consolidat el seu musical de Nadal, que ara ja és una tradició i que s’ha convertit en un dels muntatges més esperats de tota la temporada teatral. Tots els qui, d’una manera o una altra, hi han pres part, estan d’enhorabona. Més de 5.000 espectadors entusiastes els avalen. Jackie ha après a escoltar, a ser valenta, a no tenir por del que pugui venir, perquè “quan tens por, ets buida”, li diu el Drac Màgic, mentre es lamenta, tristoi, que “som un drac sense cançó”. Per això, i ara ja podem fer espòilers, el moment culminant, eufòric, feliç i de comunió és el de la cançó, el gran clàssic de la música folk dels seixanta de la mà de Peter, Paul and Mary i que anys més tard versionarien els Falsterbo del doctor Estivill, Joan Boix i Amadeu Bernadet.
Que d’una sola cançó n’hagi pogut sortir tota aquesta fantasia màgica, diu molt de la cançó originària, però també de les ments que l’han feta créixer fins a convertir-la en un espectacle que compta amb la participació de més d’una cinquantena de persones. I ara, ja, fins l’any que ve!
