L'empresari i polític Joan March i Ordines va ser un dels màxims exponents d'aquesta activitat, potenciant-la al seu poble natal per estendre-la fins al Llevant El contraban va marcar el…

El Govern aprova la tercera fase d’excavacions a Son Coletes i l’obertura de les fosses de sa Coma i del front de guerra
El Govern ha aprovat el quart Pla de fosses de la Guerra Civil i el franquisme. El pla inclou una tercera intervenció en el cementiri de Son Coletes que s’espera que sigui la definitiva. “Fa falta continuar excavant, encara hi ha passadissos i àmbits que poden guardar restes de represaliats. No vol dir que s’hagin de fer més troballes importants, però es pot ampliar l’àmbit de l’excavació”, explica l’historiador i investigador de la Guerra Civil i la repressió franquista, Antoni Tugores.
Els projectes d’excavació previstos en aquest quart pla de fosses es desenvoluparan enguany i també durant el 2023. A més de tot el que pugui aportar la que ha de ser la darrera fase d’excavacions al cementeri de Son Coletes, la principal novetat d’aquest pla és que “s’excavaran algunes zones on va produir el desembarcament de tropes republicanes comandades pel capità Bayo”, destaca Tugores. No estam parlant d’una fossa, estam parlant de moltes fosses i llocs d’enterrament que es reparteixen en els 14 quilòmetres que va arribar a tenir el front de guerra a Mallorca”, concreta l’historiador Antoni Tugores.
Així el pla que ha elaborat el Govern inclou un mínim de quatre intervencions més en diferents localitzacions lligades a l’expedició de Bayo que va arribar l’any 1936 a Mallorca per defensar el govern democràtic i republicà l’estiu de 1936.
Cinc fosses al Llevant
A més de les noves excavacions de Son Coletes, el quart pla de fosses preveu obrir quatre fosses a Sant Llorenç des Cardassar. Concretament, dues a Sa Coma, la de la platja i també la de l’hospital de sang, ubicada 3 quilòmetres terra endis. També s’excavarà la de Son Escrivà, la finca que es troba als peus del Puig de sa Font, i les de l’interior i l’exterior del cementeri antic de Son Carrió.
Tots aquests punts apareixen assenyalats com a possibles lloc d’enterrament de víctimes de la Guerra Civil en el Mapa de Fosses de Mallorca elaborat per l’associació Memòria de Mallorca. A més, segons les fitxes d’investigació corresponents, podrien conservar les restes de més de mig miler de persones.
Sobre la tipologia de víctimes que es podrien trobar a les fosses de Sant Llorenç, Antoni Tugores assegura que “com a mínim podem destriar quatre tipus de víctimes”. En aquest sentit, “s’hi localitzaran milicians morts en combat, soldats nacionals executats pels milicians republicans o també expedicionaris executats pels mateixos republicans”, enumera Tugores.
L’investigador destaca que, enterrats en els punts que s’han d’excavar amb el quart pla de fosses, també hi hauria “soldats republicans que quedaren a terra quan es va iniciar el reembarcament de l’expedició per tornar cap a la península”. Aquests milicians i soldats “foren executats pels soldats nacionals que van aconseguir doblegar les forces republicanes; les fonts del bàndol franquista diuen que uns 240 defensors de la República quedaren en aquesta situació”, conclou Antoni Tugores.