Foto de portada: Jorge Franganillo
La setmana passada va entrar en vigor el Decret llei de mesures urgents en matèria de protecció de la salut pública, aprovat pel Govern, després de la seva publicació avui en el Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB). La norma prohibeix a tot el territori de les Illes Balears la venda, el subministrament o el lliurament de begudes energètiques a menors.
Es consideren begudes energètiques aquelles begudes no alcohòliques amb un contingut elevat de cafeïna, igual o superior a 15 mil·ligrams per cada 100 mil·lilitres, d’acord amb el criteri establert en el Reglament (UE) 1169/2011 sobre la informació alimentària facilitada al consumidor, i que incorporen habitualment sucres i altres components estimulants com la taurina, la guaranà o la glucuronolactona. En aquest sentit, la farmacèutica i nutricionista Neus Serra apunta que es tracta de begudes de marques conegudes com Red Bull, Burn o Monster i que d’altres refrescos com la Coca-Cola, solen estar per davall dels 10 mil·ligrams i la normativa no s’aplicaria en aquests casos.
“Totes aquestes begudes amb aquesta concentració de cafeïna tan elevada provoquen una estimulació al nostre organisme a través de l’activació de l’alliberació de l’adrenalina, un neurotransmissor que activa el nostre sistema nerviós. Això fa que el nostre cos entengui que ha d’estar en alerta. Avui en dia, ja tenim molts factors que activen el nostre cos d’aquesta manera i amb aquest tipus de begudes l’únic que fem és incentivar aquesta roda d’estrès” afirma Serra.
Així mateix, la nutricionista assevera que mantenir aquests nivells d’alerta en el nostre sistema nerviós també afecta a nivell cardiovascular. “Tant el sucre en sang com la pressió arterial augmenten i això, amb un consum elevat i perllongat en el temps, pot donar problemes cardiovasculars com diabetis tipus II, hipertensió o problemes a nivell cardíac”. Evidentment, Serra té en compte els factors genètics de cada persona, però apunta que el consum d’aquest tipus de begudes augmenta el risc de desenvolupar aquest tipus de malalties.
Un altre problema associat a aquest tipus de beuratges és l’insomni. “Si hem activat tant el nostre sistema nerviós pot fer que durant vespre, quan haurien de predominar els neurotransmissors de relaxació, aquestes no s’activin. Això suposa una manca de descans o de son”. En aquest sentit, apunta que molt sovint, encara que aconseguim agafar el son no arribam a descansar com toca.
Hi ha una preocupació creixent pel consum de begudes energètiques entre la població jove i segons l’enquesta ESTUDES 2023, el 47,7% dels estudiants d’entre 14 i 18 anys havia consumit begudes energètiques durant l’últim mes i el 19,5% reconeixia haver-les mesclat amb alcohol en aquest mateix període.
El consum d’aquestes begudes és cada vegada més freqüent entre els menors d’edat, tant soles com combinades amb alcohol. A més, quan es mesclen amb alcohol poden reduir la percepció de l’embriaguesa, afavorir un consum més elevat i augmentar les conductes de risc.
Ara bé, Serra apunta que el consum d’aquestes begudes afecta totes les persones per igual. “Infants i adolescents tenen més sensibilitat a la cafeïna i en conseqüència, una resposta d’adrenalina més intensa. A mesura que creixem anam adquirint tolerància” explica la nutricionista que ho compara amb el consum de sucre: “Basta veure com afecta el sucre a un infant o un adult. Si endarrerim l’edat d’inici d’accés a aquest tipus de begudes, sempre és millor”.
La protecció d’infants i adolescents davant els riscos associats al consum de begudes energètiques constitueix el principal objectiu d’aquesta mesura. Amb aquesta finalitat, aquests productes passen a estar subjectes a les mateixes restriccions de venda a menors que ja s’apliquen a l’alcohol i al tabac. Segons Serra, aquesta normativa és “un punt de partida perquè aquestes prohibicions no deixen de ser un pegat, però almanco posam en el punt de mira aquest tipus de beguda que és totalment innecessària per al nostre cos”. A més, apunta que seria interessant invertir en conscienciar la població sobre l’impacte d’aquests refrescos energètics i sobretot quan es mescla amb alcohol.
Quines conseqüències té l’incompliment d’aquesta prohibició?
Segons explicava el Govern de les Illes Balears a través d’una nota de premsa, l’incompliment de la prohibició de venda, subministrament o lliurament de begudes energètiques a menors està tipificat com a infracció greu en la Llei sobre drogodependències i altres addiccions de les Illes Balears. La normativa preveu multes d’entre 6.001 i 60.000 euros. Segons explica l’advocada Paula Martínez, del despatx OPT Advocats, “hem de saber que, en l’àmbit administratiu sancionador, les diferents normes determinen quines conductes constitueixen una infracció i quin grau de gravetat els correspon. De forma general, les infraccions es divideixen en lleus, greus o molt greus, i en aquest cas el legislador ha decidit qualificar aquesta com a greu, aquest fet evidencia la rellevància que el legislador atribueix a la protecció de la salut dels menors davant aquest consum d’aquest tipus de begudes”.
Martínez argumenta que la principal conseqüència d’aquesta qualificació és sancionadora, ja que d’acord amb la Llei 4/2005, les infraccions greus poden comportar multes d’entre 6.001 i 60.000 euros, si bé la quantia concreta s’haurà de determinar en funció de les circumstàncies de cada cas. “De forma molt simplista i només per entendre el sentit de la prohibició, aquesta es podria comparar amb altres prohibicions de venda de determinats productes a menors, com passa amb el tabac. La lògica és similar, idò es considera que per raons de protecció de la salut del menor, no basta desaconsellar-ne el consum, sinó que s’ha de prohibir directament als establiments que els venguin o subministrin. Ara bé, es tracta de prohibicions regulades per normatives diferents i, per tant, no són jurídicament equiparables”.
Així mateix, l’advocada assevera que “les multes es dirigeixen, en principi, contra la persona física o jurídica responsable de l’incompliment, és a dir, contra qui vengui, subministri o lliuri una beguda energètica a un menor. La normativa també permet exigir responsabilitat a qui, sense ser l’autor directe, tenia el deure de prevenir la infracció i no va adoptar les mesures necessàries per evitar-la, com ara la persona encarregada o responsable d’un establiment que, tenint aquest deure, no ha donat instruccions a les persones treballadores per garantir el compliment d’aquesta prohibició”.
En el cas dels establiments, segons explica Martínez, la Llei estableix que els propietaris, siguin persones físiques o jurídiques, responen solidàriament del pagament de les sancions derivades de les infraccions comeses pels seus empleats o dependents. A més, quan la responsable sigui una persona jurídica, els seus administradors responen subsidiàriament del pagament de la sanció.
En aquest sentit, el Govern és conscient que l’entrada en vigor d’aquesta mesura suposa un esforç important d’adaptació per a supermercats, grans superfícies, petits comerços i distribuïdors. L’aplicació de la nova normativa requerirà l’adaptació dels procediments de venda i control de l’edat per part dels establiments per garantir-ne el compliment. Per això, agraeix la col·laboració, la responsabilitat i la predisposició mostrades per tot el sector comercial.
D’altra banda, pel que fa als pares o tutors, la seva responsabilitat solidària pel pagament només entra en joc quan sigui el mateix menor qui hagi comès una infracció. Per tant, no han de respondre d’una multa pel simple fet que el seu fill compri o consumeixi una beguda energètica, ja que en aquest cas la conducta prohibida és vendre, subministrar o lliurar la beguda al menor. A més, Martínez afirma que “si una família va a un restaurant i els pares demanen una beguda energètica per al seu fill menor, el restaurant no la podria servir al menor, encara que compti amb l’autorització dels progenitors perquè la norma prohibeix expressament l’oferiment, la venda o el lliurament d’aquestes begudes a menors d’edat i no estableix cap excepció quan siguin els pares els qui ho consentin. Ara bé, la redacció de la norma va més enllà de la simple venda per part dels establiments, ja que parla de lliurament, per qualsevol títol i això planteja què passaria si el restaurant ven la beguda al pare o a la mare i després és aquest qui la dona al seu fill menor. Si ens atenim a la literalitat de la norma, aquest lliurament per part dels progenitors també podria quedar comprès dins la conducta prohibida, ja que la prohibició no es limita expressament als comerciants o establiments. Per tant, no sembla que la intervenció dels pares pugui servir per evitar la prohibició simplement comprant ells la beguda i entregant-la després al menor”.
Finalment, i continuant amb la qüestió, l’advocada afegeix que “una altra qüestió és com s’aplicarà i interpretarà en la pràctica aquest supòsit concret a efectes sancionadors, especialment tractant-se d’una normativa nova”.
