skip to Main Content

El jutge Llarena despullat i el camí de l’autarquía o la sortida d’Europa

Indigneu-vos. Pep Barrull

Foto: Medol

La detenció del President Carles Puigdemont a Itàlia, la seva posada en llibertat i la decisió de la Cort de Sàsser de paralitzar el procediment d’extradició a l’espera del pronunciament final del Tribunal General de la Unió Europea era la més lògica. Ho havia explicat a la perfecció Gonzalo Boye des del minut u de la detenció. És la cinquena plantofada al jutge Llarena i al Tribunal Suprem: Alemanya, Suïssa, Bèlgica, Escòcia i ara Itàlia. Un ridícul espantós i a part de ridícul, el sistema judicial espanyol ha perdut tota la credibilitat a Europa.
Des de l’octubre del 2017, el judici “polític” als líders del procés, la internalització del procés a través dels exiliats, tota la repressió que s’ha abatut contra els votants de l’1 d’octubre (més de 3000 encausats), detencions de CDR, etc. tots els qui no érem experts en dret hem viscut un curs accelerat i ara entenem moltes coses.
Tot s’embolica quan els Tribunals belgues decideixen que Lluís Puig no pot ser extraditat, ja que el tribunal que sol·licita l’euroordre d’extradició és el Tribunal Suprem. La sentència és “demolidora” pel jutge Llarena i tota la cúpula judicial, quan afirma que el Tribunal Suprem “no és la jurisdicció predeterminada per la llei”. És a dir, Lluís Puig hauria de ser jutjat per un tribunal de Catalunya, i no pel Suprem. Garrotada en swing. Si el Tribunal General de la Unió Europea sentencia el mateix, tot el judici del procés seria nul de ple dret (tot i que això li correspondria dictaminar-ho al Tribunal Europeu dels Drets Humans, i la causa ja espera sentència), les euroordres dictades pel Suprem no tendrien validesa i Puigdemont i els altres eurodiputats tendrien immunitat i es podrien moure per tota la Unió Europea, també per Catalunya i l’Estat espanyol. Qualcú s’ho pot imaginar? Un autèntic terratrèmol.
Pel que fa a la primera resolució del Tribunal General de la Unió Europea, i davant el recurs de Puigdemont, Ponsatí i Comín per la pèrdua de la immunitat i en la presentació de “qüestions prejudicials” presentada pel jutge Llarena, aquest Tribunal resolt que retira la immunitat als tres diputats i que no seran detenguts donat que l’Estat Espanyol manté en suspens les euroordres (això és així per la doctrina europea), i així ho explicita l’advocacia de l’Estat. Totes aquestes qüestions no les coneix Pablo Llarena i el Suprem? Tan desconeixedors del dret europeu? És difícil de creure, o potser no. Quan el jutge Llarena afirma que les euroordres estan vigents i per això demana la detenció de Puigdemont, i més tard les de Ponsatí i Comin es posa dins la merda, el resultat que és que “la judicatura espanyola ha mentit al Tribunal General de la Unió Europea”. Què deuen pensar els membres d’aquest Tribunal? Com justificarà Llarena en acudir al Tribunal per justificar les “prejudicials”? Com defensarà Llarena la seva imparcialitat (que és allò que s’espera d’un jutge)? Què dirà l’advocacia de l’Estat? Puigdemont ja ha demanat al Tribunal resoldre “mesures cautelars” per obtenir la immunitat, i allà es trobaran totes les parts, l’Estat Espanyol i Puigdemont. I això no ha acabat, només continua, i el primer assalt no tardarà molt de temps, i veurem el resultat… La veritat és que per a l’Estat no pinta bé, gens bé. Seguirem el curs dels esdeveniments.
Per tradició, aquí quan hi ha un incendi no s’hi tira aigua, sinó benzina. Hem vist aquests dies que el PP (per la glòria, amb permís d’Ayuso, de Pablo Casado) ha tornat a la plaça de braus de València, com deia un articulista “ha tornat al lloc del crim”, i és que la darrera vegada se’n van anar sense pagar (més de 600 mil euros va costar la festa). Enfervoritzat i als crits de “Puigdemont a prisión” jurava que “duria Puigdemont a Espanya (no volia i no podia ser menys que Pedro Sánchez), perseguint-lo per tots els països europeus i per fer respectar la justícia espanyola”. I clar, ignorant com és en dret, amb un màster regalat, desconeix que l’Estat espanyol forma part de la Unió Europea, i que els tribunals europeus estan per damunt i que cal respectar les normes europees. I essent així, potser vol sortir d’Europa i convertit l’Estat en un pària i abraçar l’autarquia. Caldria que un historiador, i un expert en dret, l’alliçoni…

Back To Top
Search