skip to Main Content

Un canvi de tendència subjecte a la incertesa en el mercat de l’ametla i de la garrova

L’augment i la disminució del preu respon a molts factors, entre els quals el gerent de Fruits Secs, Alexandre Aristondo (Manacor, 1973), identifica les males condicions meteorològiques, les malalties dels arbres o els moviments especulatius.

“És una llàstima que el preu de l’ametla estigui baix, però és millor que sigui així”, raona el gerent de la cooperativa Fruits Secs de Binissalem, el manacorí Alexandre Aristondo. I ho recolza dient que “de producció de garrova n’hi ha molta i d’ametlamanco, per moltes explotacions la garrova és una molt bona font d’ingressos” De fet, reconeix que s’aplega abans la garrova i després l’ametla, quan tradicionalment era al revés.

A més a més, posa damunt la taula el fet que l’ametla està en declivi des de fa anys per tal de justificar que pels productors, en part, és bo que la demanda de l’ametla hagi disminuït. Principalment perquè de la dècada dels 90 ençà la xylella afecta els ametllers i durant els darrers quatre o cinc anys ha provocat la mort d’una bona part dels exemplars, sobretot dels que ja eren vells. A més a més, enguany els ha afectat la sequera i les grans gelades varen fer malbé algunes varietats.

Tot i això, convé recordar que són dos mercats completament independents. No hi ha cap relació ni concordança en la sincronia amb la qual augmenta la demanda i el preu d’un mentre disminueix el de l’altre. “Són la cara i la creu”, afirma Aristondo després d’anys comercialitzant amb els dos productes.

Temporada de rècords

A l’hora de comprar als productors i vendre als clients, des de la cooperativa de la qual és gerent Aristondo han detectat que “aquesta temporada és rècord tant en volum de producció com en preu de la garrova, és excel·lent i perquè hi hagi més producció, sinó perquè s’aplega tota amb aquests preus”. Per contra, també apunta que “és una temporada rècord en mala producció d’ametla”.

Pel que fa a la garrova, indica que “bàsicament el preu del garroví s’ha disparat i ha fet que sigui un cultiu molt rendible”. Ara bé, Aristondo no acaba d’esbrinar el perquè s’ha disparat, tot i reconèixer que té molts usos per a la indústria agroalimentària. Amb tot, comenta “aquesta pujada del preu i la demanda no s’explica sense moviments especulatius”.

“Ni idea de què passarà”

Pel que fa al mercat de les garroves, “no tenim ni idea de què passarà perquè fa tres o quatre anys que puja i sempre ens pareix un preu rècord”. Ara bé, considera que són preus poc sostenibles que repercuteix directament en els fabricants de goma. Això provoca que “el producte final sigui molt car i no sabem si la indústria pot aguantar aquests preus”, explica. Un fet que preocupa, ja que “hi ha el risc que aquestes indústries reformulin els aliments que fan, amb goma de garroví, com són els gelats, els formatges d’untar o els embotits, cap a fórmules més econòmiques”.

Per tant, segons el gerent de Fruits Secs “seria més convenient tenir preus més raonables i estables al llarg dels anys” tant per les garroves com per les ametlles.

Back To Top
Search