El miracle de l’aigua

El mandat de quatre anys, ara sí, complet, de Miquel Oliver comença a pegar les darreres coces i ho fa podent mostrar els resultats de la feina feta des de les eleccions del maig de 2019. No hi ha dubte que la gestió de l’equip d’Oliver es va veure en un primer moment afectada per l’aparició sobrevinguda de la pandèmia de la Covid-19. Malgrat tot, ja des d’un primer moment es va veure que tant el Pla General com també la implantació de la recollida de residus porta a porta a una part important del nucli manacorí i també a Porto Cristo o Son Macià serien mesures que ben aviat esdevindrien definitives i segures.

També la implantació de la ZPR ha estat un dels punts forts d’aquest equip de govern. Cal dir, no obstant això, que fins ara que a la fi s’instal·laran les càmeres de vigilància, el zel policíac en aquesta zona ha estat molt baixa. Així i tot, cal reconèixer també que en tots els carrers afectats per aquesta reducció del trànsit, la pacificació s’ha fet ben coneixedora.

Mentre tot això passava, amb una feina sorda però constant, la SAM, amb la regidora Cristina Capó al capdavant, al llarg de tots aquests anys mantenia viu un objectiu a l’horitzó: la sortida d’aigua potable a les aixetes de tot el nucli manacorí.

És una llàstima que la maquinària administrativa ho alenteixi tant tot. Per a qui té ganes de fer coses ha de ser exasperant veure totes les traves burocràtiques que ha de superar qualsevol iniciativa per arribar a ser executada.

Així i tot, sense desistir, la SAM ha aconseguit primer posar en marxa la potabilitzadora pilot, després servir aigua a dues fonts a peu de dipòsit i finalment, aquesta setmana, obrir l’aixeta general perquè els sectors del Serralt i la Volta puguin, a la fi, beure aigua potable dels seus grifons. Més de 400 llars i una escola ja poden posar el tassó davall l’aixeta i beure tranquils.

Si no hi ha nous contratemps, sembla que podem dir que el 2024 començarà amb aigua potable als grifons de tot el nucli manacorí. Sens dubte, després d’anys de vergonya i mal servei, som davant un moment històric pel qual ens hem de felicitar tots. Pagarem més, però beurem i cuinarem tranquils amb l’aigua que ens arribarà de l’empresa municipal.

No deixa de ser una llàstima, tanmateix, que haguem hagut d’acudir a mètodes tan artificials i costosos per assegurar que l’aigua que ens arriba és potable. Molt malament ho hem d’haver fet perquè els nostres pous i aqüífers no ens puguin abastir d’aigua bona. Un símptoma més que l’illa viu al límit de les seves possibilitats.