Esteve Huguet i Andreu Ramírez varen obrir amb l’objectiu que “el músic estàs atès per altres músics” i es va convertir en referent musical a Manacor
El desembre del 1992 obria a Manacor la tenda RockHouse. I ho feia de la mà d’Andreu Ramírez i Esteve Huguet. Aquest darrer ja estava implicat en el món de la música des de feia anys. Havia format part de diferents grups i treballava a una altra botiga d’instruments. S’autoinclou dins el gruix de músics que toquen “per hobby i que no guanyen un jornal amb això, sinó que fan fallida, i que vol fer el que li agrada tot i no importar-li a la gent”, afirma Huguet.
Però per què va decidir emprendre aquesta iniciativa? Explica que en aquella època quan “anaves a comprar un instrument, no t’entenien”. Diu que “hi havia gen que se sentia fora de joc i, a poc a poc, em vaig anar fent la idea, molt romàntica, de fer una botiga així com a mi m’agradaria, on el músic estàs atès per altres músics” perquè “xerrar de so és xerrar d’una cosa invisible amb un llenguatge quasi de psiquiatres”. I així ho varen fer.
Es varen posar en marxa obrint un espai per ajudar als músics com ells a trobar el que necessitaven. En part, és per aquesta filosofia que “tots els grups es trobaven bé a la botiga. Es xerrava amb el seu idioma i no es trobaven amb un comercial que anava a fer una venda, sinó que hi havia una persona que més o manco entenia el que cercaven; això va ser la nostra millor propaganda”. Més tard, el 1998, en varen obrir una a Palma que va tancar uns anys després.
El traspàs i tancament
Un somni que ha durat 30 anys a Manacor i que aquest 2023 ha baixat les barreres. El darrer propietari ha estat Xisco Tous, qui va agafar el relleu a Esteve Huguet el 2015 quan aquest es jubilava. Però la relació entre ells i RockHouse ve d’enrere. Tous explica que es va “criar musicalment allà”. De fet, als 12 anys va començar a tocar en un grup amb Esteve Huguet fill.
Així que “des de ben petit em vaig sentir identificat amb aquell lloc vaig agafar estima al negoci”. Un vincle que va permetre mantenir intacta l’essència inicial de la tenda, fet que es demostrava amb el tracte amb els clients.
Però dia 5 de gener del 2023 va tancar les portes. I ho va fer “per molts de motius”, diu. El principal, però, ha estat “el problema amb els proveïdors”, a la qual cosa s’hi ha de sumar l’impacte de les vendes en línia. I és que la seva filosofia era “euro per euro amb l’objectiu d’igualar els preus online”. “Primer competíem amb el preu, després va ser el temps i ara ja es tracta de poder servir el client amb el material, que no tenim”, lamenta.
Per Tous, els darrers anys de la botiga han estat “durs emocionalment” perquè s’ha trobat entre el client i el proveïdor. Aquests darrers no oferien un servei de qualitat. I això “crema”, explica el darrer propietari de RockHouse. I ha estat arran d’això que ha tancat. Una decisió que, explica, ha estat “molt complicada” per a ell. És més, assegura que “fa anys que s’hagués pogut fer, però he aguantat per aquesta passió”.
I ara amb la barrera baixada, a Xisco Tous només li queda un desig per compartir i és el de “deixar una porta oberta a què aquest espai es pugui destinar a qualque cosa relacionada amb la música”.
Centre cultural
Abans d’arribar fins a l’actualitat, les quatre parets de la tenda varen ser testimonis d’un gran moviment tant musical com de persones. Mentre Esteve Huguet estava darrere el taulell, va fer realitat moltes de les idees que tenia al cap. I és que, explica, la botiga “en principi, havia de ser com una espècie de centre cultural de rock, però qui diu rock diu músiques alternatives”. De fet, aquest és el motiu pel qual en aquell espai es varen arribar a gravar maquetes de 25 o 30 grups a un preu “molt baix, evidentment”, detalla. També varen organitzar concerts en directe i varen oferir classes d’instrument. Això sí, no era de qualsevol cosa perquè, diu Huguet, “la música clàssica estava ben coberta”.
A més a més, als inicis, Huguet recorda que també varen comercialitzar amb vinils i amb roba” però “la botiga ens va anar absorbint i vàrem haver de deixar de fer coses”.
Amplificadors Marshall
Els amplificadors Marshall varen ser una de les senyes identitàries de RockHouse. De fet, la façana de la tenda ho és. Aquesta, diu Huguet, “engegava a la gent, però, en certa manera, era com una declaració d’intencions”. Un “malefici que es va anar diluint amb el temps”, reconeix.
Però la importància d’aquest aparell radica en el fet que l’any 1993 i 1994 varen ser “la botiga de tot Espanya que venia més Marshall”, explica l’antic propietari. I és que “és un amplificador històric i dins Mallorca se n’havien vist pocs”.
“Gurú espiritual”
“Per mi, i per molts, sempre ha estat el pare musical en el sentit d’ajudar-me a descobrir els sons i el món de la guitarra. Ell ha estat qui m’ha guiat i inspirat en aquest sentit”. Són les paraules que dedica Xisco Tous a Esteve Huguet, a qui assegura estar agraït per haver-li descobert aquest univers. Però no és l’únic músic que té una estima especial a un dels fundadors de RockHouse a Manacor.
Un altre músic és Roger Pistola: ”RockHouse ha estat molt important per jo, però crec que en general pel teixit cultural de Manacor; especialment per mor de n’Esteve Huguet, que ha estat com el gurú espiritual de molts de músics”, afirma. Considera que “és el responsable directe de l’escena musical de Manacor dels darrers 30 anys”. És més, recorda que “anava a la botiga i a vegades no havies de comprar res, però anaves a veure qui trobaves i xerraves amb un i altre. Era una manera d’aprendre i n’Esteve és una enciclopèdia amb potes”.
A més a més, va ser un espai en el qual també es feien gravacions, es donaven classes i sempre hi havia músics, per la qual cosa es va convertir en un lloc de trobada. Un espai on establir vincles. De fet, Natàlia Gómez recorda que “molta gent hi anava a penjar cartellets que necessitaven gent per algun grup i segurament ha ajuntat molta gent, era la botiga de música del Llevant”.
És més, Xisco Tous que, recordar que primer va ser client i després propietari, afirma que “una de les coses més positives que puc dir és que he fet grans amics en aquest camí, he trobat gent meravellosa que ho entén tot”.
Les primeres passes
Molts dels músics manacorins actuals lliguen els seus inicis artístics a la tenda RockHouse. Joana Gomila recorda que allà hi va comprar la seva primera guitarra i Pistola explica que va començar a freqüentar aquell lloc quan tenia 7 o 8 anys. Allà “al·lucinava amb les guitarres i me les deixaven agafar i em passava estones provant-les, va ser per mor d’això que vaig començar a interactuar amb altra gent”, afegeix Pistola.
I en una línia molt similar se situa Josep Ramon Santiago, més conegut com a Jorra. “Tenc un record molt especial d’aquest lloc. N’Andreu Ramírez em va ensenyar a canviar les cordes de la guitarra, vaig comprar els meus primers instruments i pedals, bàsicament anava allà a passar l’horabaixa” recorda. “A part d’això, sempre vaig demanar consell a n’Esteve sobre música” i “en un moment en què m’interessava estudiar teoria, ell em va mostrar el seu disc dur i em va començar a passar manuals per aprendre i vaig poder veure quina música tenia desada al seu disc dur, i vaig veure que és una persona amb una inquietud espectacular perquè hi havia des dels clàssics de jazz, rock i pop de la seva generació, fins a grups de rock ultramoderns i semidescoenguts”.
