skip to Main Content

El primer teatre de Manacor?

Albert Carvajal

Manacor ha estat, de sempre, una ciutat de teatre. No debades, la nostra Fira de Teatre s’ha convertit en un dels esdeveniments més importants de l’actualitat teatral a les Illes Balears i suposa la vigència, en ple segle XXI, d’una afició per les representacions escèniques que es remunta als segles medievals. No serà fins a finals del segle XVIII quan trobem el vertader esclafit del teatre manacorí, representat sempre per aficionats locals a les places públiques en dies assenyalats o en les capelles de l’església durant les festes religioses. Els estudiosos del tema sempre han mostrat interès per saber quin va ser el primer centre escènic que tengué Manacor. Sabem que, al llarg de la primera meitat del segle XIX, el pati de l’antic quarter de cavalleria dels Dragons (situat a l’actual avinguda del Torrent) aixoplugà representacions i actes circenses. Tradicionalment, emperò, s’ha considerat el Femenies com el primer teatre estable de Manacor. La primera notícia que en tenim prové de la sessió municipal del 17 de març de 1872, quan es llegí una carta de Francesc Femenies en què exposava el seu projecte d’aixecar de nova planta un teatre i una fonda mitjançant una subscripció d’accions reintegrables. Després d’uns mesos d’obres, l’edifici s’inaugurava el 23 de juny amb el nom de Teatro de Manacor. La pregunta que ens podem formular és clara: va ser realment el primer?
En aquest article volem deixar constància, a títol de curiositat, d’un document que pot oferir llum a futurs estudiosos del teatre a Manacor. La recull el diari ciutadà El Balear en la seva edició del 25 de setembre de 1849. L’anònim corresponsal de la publicació a Manacor resumeix de manera detallada les passades fires de setembre les quals, d’ençà de la seva instauració a finals del segle XVIII i fins uns anys després, se celebraven els tres primers diumenges d’aquell mes. Les fires eren, per a la vila, el moment de major concentració de gent i d’importants transaccions econòmiques, principalment pel que fa a la del tercer diumenge. La fira de 1849 no en fou una excepció. L’horabaixa d’aquell dia una companyia eqüestre i gimnàstica oferí una funció al pati del vell quarter. Al vespre hi hagué balls al Casino, reservat com era costum a les classes acomodades manacorines i dels pobles veïnats: homes i dones ballaren el rigodon, vals, polques i masurques. Ens interessa, emperò, el punt en què el corresponsal explica com dissabte a vespre s’estrenà el drama tràgic en tres actes titulat El Duque de Viseo, obra del cèlebre José Manuel Quintana Lorenzo (1772-1857). La representació anà a càrrec d’un grup de joves aficionats locals que varen aconseguir els aplaudiments dels espectadors. Seguidament, es ballaren diferents polques pels germans Carles i Encarnació Charini. La funció conclogué amb gracioses pantomimes. Tot plegat, diu el corresponsal, se celebrà al teatre de la vila. Resta per saber si aquell va ser un centre escènic com ho va ser anys després el Femenies.

Back To Top
Search