Skip to content

“El recurs no és econòmic, sinó la il·lusió dels jugadors”

Diego Gallego (Manacor, 1973) ha estat sempre vinculat al món del voleibol i sempre al mateix club, el CV Manacor. Actualment és secretari tècnic de l’equip de superlliga i entrenador del segon equip, que ha aconseguit l’ascens a Primera

Què significa aquest ascens?
Nosaltres jugàvem a l’àmbit de les Balears. Els dos millors de la nostra lliga van a la fase d’ascens, on competeixen amb dos valencians, dos catalans, el millor de Múrcia i el millor d’Aragó. Aquest ascens representa que l’any que ve jugarem a Primera, que ve a ser la mateixa categoria que una 2a B de futbol. És a dir, sortirem cada quinze dies a jugar a la península.

Però a la zona de més a prop o a tota la península?
Les dues vegades que hi he jugat hem estat dins el grup català. Si és així no hi ha problemes amb els viatges. Ara, si hem d’anar cap a Terol o llocs així, els viatges s’encareixen bastant.

Sou el segon equip del club. Vendríeu a ser el filial de l’equip de Superlliga. Això vol dir que teniu un conjunt joveníssim. Més jove que la resta dels vostres competidors?
Sí. Tot i que a la final vàrem ser els dos equips més joves. Nosaltres i el València, que ara també té equip a Superlliga i també necessita un segon equip, com a nosaltres. Ens interessa tenir els jovenets bons que encara no estan fets per jugar a Superlliga, però que no ens fugin a Sóller o a Palma.

Un filial en tota regla.
Sí, per poder nodrir la primera plantilla i que la gent jove no ens fugi. Amb aquest ascens també aconseguirem que si arriben a jugar a Superlliga el bot no sigui tan gros. Als al·lots els feia molta il·lusió pujar per poder enfrontar-se a equips de més entitat, amb altres filials d’altres equips. En realitat, l’Autonòmica els havia quedat un poc petita i ja no els motivava suficientment. Volíem fer un bon equip per pujar.

Com es fa per fer un bon equip? Si no ho tenc mal entès sou amateurs, i els jugadors no cobren…
Són jugadors que es tornaran a ajuntar, que venen tots del mateix juvenil nostre… El recurs no és econòmic, sinó la il·lusió dels jugadors. Els entrenadors complim el que a ells els fa ganes, que en aquest cas era assolir metes més elevades. Ells saben perfectament que hauran de pagar per jugar, però estan convençuts que ho volen fer i que ho volen intentar. Tots són joves de Manacor i de la comarca. Ens agrada tenir-los aquí. Ja que els hem fet nosaltres, que quedin aquí. És la seva pròpia il·lusió. L’equip durarà el que ells vulguin que duri.

Suposarà una despesa nova important, el canvi de categoria?
A nivell de club ens suposarà una despesa important. Serà molt complicat. Els arbitratges ja pugen. Enguany amb el primer equip ja ha estat molt complicat, perquè no hem pogut tornar el mateix dia, moltes vegades. Serà complicat per al segon equip, també, però és vital per a la supervivència del club tenir uns bons fonaments.

Veus la possibilitat que bastants de jugadors del segon equip arribin a debutar a Superlliga.
Bastants no, però hi ha tres o quatre jugadors que els veig capacitats per donar una mà i per ser jugadors que puguin jugar Superlliga, i han de tenir la seva oportunitat. Va molt bé anar a un entrenament del primer equip i no haver de discutir quin tipus de defensa faràs, perquè ja ho saps del filial.

Back To Top
Search