“El PP i el PSOE són com l’oli i l’aigua, que no es mesclen”. Així s’expressava Miquel Iceta en l’acte electoral que davant centenars de persones tengué lloc al restaurant del Molí d’en Sopa dijous passat. El líder del PSC, en un discurs intens i abrandat, tengué temps de repartir consignes i estopa arreu. Parlà del PP: “Rajoy ha estat el principal responsable del que ha passat a Catalunya”. I també de Convergència: “Per votar l’amnistia fiscal sí que s’han posat d’acord el PP i Convergència, uns per salvar Rato i els altres per salvar Pujol”. De Ciutadans digué que són “les noves generacions del PP” i que “nosaltres a Catalunya ho sabem bé, perquè en Naranjito va créixer allà”. Pel que fa a Podem explicà que “començaren sent d’extrema esquerra i ara ja van més enllà de la socialdemocràcia, però per la dreta, en les seves ànsies d’arribar al poder”.
També es recordà, Iceta de la batlessa de Barcelona: “No n’hi ha prou volent governar, també se n’ha de saber”. Iceta demanà el vot per als socialistes i acabà dient que “només tenim una bala, que és guanyar”.
També intervingué a l’acte Ramon Socias, el candidat els socialistes al Congrés espanyol. L’exbatle de Sóller es mostrà també contundent contra alguns membres de Podem: “Parlen de casta i nosaltres veim gent que ha passat per diferents partits i fins que no han arribat a una butaca, no han estat contents, com la presidenta del Parlament”. En referència a Ciutadans, Socias, aclarí que amb el PP, són “los mismos perros con distintos collares”. I finalment deixà clar que “no ens arribarà res de Madrid si allà no hi ha Pedro Sánchez”, per això, digué, “és el moment de dir basta, basta de mentides, basta de corrupció”.
La presidenta Francina Armengol, secretària general del PSIB, intervingué per recordar també la importància de la seva tasca de govern: “Hem retornat la targeta sanitària a qui no en tenia, hem incorporat més de tres-cents nous mestres i professors, hem fet un pla per als aturats de més de 45 anys, i seguirem batallant pels interessos d’aquesta comunitat autònoma”, deia mentre explicava que “necessitam un govern a Madrid que entengui que aquí, a les Illes, no tots som rics”.
Enmig de la sintonia electoral socialista, amb el públic dret i fent mamballetes mentre els oradors saludaven amb les mans, se sentia alguna veu entre els assistents que demanava il·lusionada: “Que baile, que baile!”, en referència a les habilitats dansaires mostrades pel líder del PSC durant la campanya de les plebiscitàries catalanes. No hi hagué ball, al Molí d’en Sopa.
