Eleccions 10-N, agafau-vos que venen corbes, o millor tapau-vos el nas (Indigneu-vos)

Ja no hi ha perdiu i feta la digestió, estem abocats a la voràgine desmesurada d’allò que els periodistes en diuen “precampanya”, un símil per no vulnerar la llei i que la Junta Electoral s’empassa tots els gripaus. Tenc la sospita que veurem la pre i la campana més demagògica, inútil, crispada i tot allò que vulgueu afegir-hi que haurem viscut.
Els nervis són els àlfils del tauler i van de banda a banda, esbojarrats. Haurem d’escoltar barrabassades malsonants i tota mena d’insults. Propostes, propostes cara el futur serà difícil, comprometen i llavors s’haurien de cumplir. Joc brut el que vulgueu, i tot perquè la Junta Electoral només es preocupa dels llaços grocs, de prohibir a la Corporació utilitar expressions com presos polítics, exiliats, Consell per la república, etc.
L’altre dia en un míting electoral, Pedro Sánchez, prometia la pujada de les pensions segons l’IPC. No s’hauria d’haver acordat en Consell de Ministres? Darrerament Pedro Sánchez amenaçça permanentment amb el 155. O la ministra Margarita Robles també  amb el mateix tó. El President del CIS, organisme estatal responsable, entre altres de les enquestes i militant socialista, demanava el vot pels partits del bipartidisme, per aquells que tenen possibilitats de governar. Quina cara mes dura, autèntic abús de poder. Veurem que en diu la Junta Electoral ara que Unidas Podemos ho ha denunciat. L’espectacle deningrant de Cs al Parlament de Catalunya és ignominiós, acusar el Govern de la Generalitat de donar suport a terroristes (els 9 CDR detinguts), que disposaven d’explosius, xerrar de Goma 2 (la munició habitual d’ETA))., o ensenyar fotos de l’atemptat de Vic en seu parlamentària per acusar de violents el moviment independentista. Mal negoci confondre el Parlament amb un plató de televisió, i és indigne per respecte a la ciutadania. És evident que contra Catalunya tot s’hi val, i per guanyar quatre vots és pot utilitar l’odi i la crispació. Heu escoltat mai quina proposat té Cs per resoldre el conflicte amb Catalunya (més enllà del 155 permanent?) Joc brut, brut. Avui mateix, el cap de la Guardia Civil, en el discurs per celebrar la festa de la patrona, ho deia clar i alt “Ho tornarem a fer”, sens dubte en clara referència a l’1 d’octubre i a la violència que s’aplicà als ciutadans que anaren a votar. Què més es pot esperar, quan el govern, en una demostració clara de  desconfiança, respecte del cos dels Mossos d’Esquadra decideix enviar 1300 policies espanyols. Perquè ho tornin a fer?
Més d’un cop en converses he dit que el Pedro Sánchez faria bó en Zapatero. Aquest darrer, fa uns dies afirmava taxativament que el moviment independentista era clarament pacífic, que l’aplicació del 155 no era útil i defensava el diàleg per resoldre el conflicte. Però com si sentissin ploure, ells ben allissonats i amb el discurs a punt.
També és cert que comencen a produir-se moviments. El PP sembla que estaria disposat a facil·litar un govern dels socialistes. Govern d’àmplia majoria? Difícil, però de més verdes n’han madurades. Cs també ha mogut fitxa i no posaria impediments a un govern socialista, depenent d’un decàleg. El PSOE i la insistència en el 155 sembla voler quedar-se amb una part dels vots de Cs i atraure el vot españolista. El PP ha moderat el seu discurs al centre i esperar endur-se la major part dels vots que perdrà Cs. L’Errejon i Más País espera fer mal a Unidas Podemos i entregar-se al PSOE. Segons les últimes enquestes, el PSOE podria quedar-se on era, el PP viuria una forta pujada, Cs podria caure de manera important (Ribera ho té assumit, avui declarava que si perd, cap problema, ell té una professió), VOX a la baixa i Unidas Podemos podria perdre els vots que li trauria Más País. ERC, JxC, el PNV retendrien més o manco els escons que ja tenien. La meva aposta és que Unidas Podemos podria no baixar i arrabassar vots d’esquerra al PSOE (dóna la sensació que el PSOE no ha aconseguit imposar el relat que el culpable és Pablo Iglesias), i que el PSOE guanyaria vots que eren de Cs. El panorama és clar, més o manco, i per blocs tot quedaria com està. I doncs perquè les eleccions? La prepotència amb que ha actuat Pedro Sánchez i mal aconsellat, ens ha duit pel pendent. Ha fet perdre el temps a tothom i els costos els pagarem entre tots.
I per acabar d’adobar-ho, sembla quel dia 14, es donarà a conèixer la sentència amb  la que condemnaran els Presos Polítics. Ningú dubta de l’esclat de mobilitzacions que es viuran  a Catalunya. Dia 14 i al Tribunal de la Unió Europea a Luxemburg es veurà el cas de la negació dels drets d’Oriol Junqueres com a eurodiputat. Aviat acabarà el termini de 6 mesos perquè Espanya complís la resolució d’un comité de les Nacions Unides que exigia la posada en llibertat dels Presos Polítics.
I en aquest estat de coses i amb grans incerteses el 10 N es votarà.
Com els va etzzibar José Antonio Labordeta al Congrés del Diputats, “vayanse a la mierda”.

Pep Barrull