skip to Main Content

Els aires nous de l’Orquestra de Cambra de Mallorca. Entrevista a Bernat Quetglas

Bernat Quetglas (Marratxí, 1993, d’ascendència marianda) va començar a estudiar violí amb 4 anys, amb Bernat Pomar. Després va estudiar viola al conservatori i va anar a Madrid, al Real Conservatorio, on en quatre anys feu composició i direcció d’orquestra. Va continuar amb l’únic màster oficial de direcció d’orquestra de l’estat espanyol, amb Miquel Romea i Andrés Sabado. Les seves propostes al Festival BTHVN 2020 de Pollença han desplegat enginy, capacitat d’adaptació, il·lusió i també, sobretot, noves maneres de fer: concerts, taules rodones, BTHVN pel clima i flashmobs. Havien de presentar una integral dels concerts per a violí de Bach dia 1 de novembre al convent de Manacor. El confinament de la ciutat ha fet que s’hagi deixat per més endavant.

Imatge de Bernat Quetglas en una actuació.

Com són, realment, els estudis de direcció?
Personalment consider que en els estudis de direcció el més important és dirigir, i el nostre l’instrument aquí és l’orquestra. Això em va obligar a cercar-me la vida assistint a classes magistrals, i, per una altra banda, em va impulsar a crear un projecte propi, l’Orquestra de Cambra de Mallorca. La vam crear amb altres companys, perquè alguns músics d’aquí veien que tenien més facilitats a fora que aquí, i volíem donar oportunitats a la gent jove que s’estan formant, tenir un lloc on fer feina. Tot plegat és també molt interessant per omplir la part forana. Tenir una orquestra a un poble no és tan habitual, i per aquest motiu hi havia la possibilitat d’una bona recepció als pobles forans. L’orquestra fou creada el 2017, i començàrem a Alcúdia i Sant Llorenç amb Magí Garcies. De llavors ençà hem tocat a més de 20 municipis, al Kursaal de Manresa i també a Tunísia, a un concert a El Djem. Aquest va ser un dels camins, i per l’altra banda en el si de les classes magistrals he tingut la sort de treballar amb directors importants, que fan la selecció a partir del CV i també dels vídeos personals dirigint; així he pogut treballar amb Daniele Gatti, Lothar Zargosetck i Jukka-Pekka Sarasce.

Com sorgeix el concert que havíeu de fer a Manacor?
El concert que s’havia programat inicialment a Manacor sorgeix perquè Olivier Charlier és el mestre de Sebastià Pou, i fa més de 3 anys que ve a Mallorca a fer classes de manera regular, cosa que és aprofitada també per fer algun concert. Pou és un dels nostres concertinos habituals, i li vam proposar fer un concert amb Charlier, i acompanyar-lo amb aquesta integral dels concerts de Bach.

Estau especialitzats en cap repertori?
No exactament, perquè una orquestra de cambra al cap i a la fi ha d’interpretar un repertori afí, la de la primera escola vienesa, per exemple, Mozart, Haydn i Beethoven. Però també molta música de cambra del segle XX i XXI és molt adient: Arvo Part, Xostakóvitx; també incorporar estrenes, havíem d’estrenar una peça d’Enric Llorenç i no hem pogut estrenar pel tema de la Covid. Però tocar aquest repertori suposa una major despesa econòmica, els músics han de cobrar… i al final comprar les partitures i promoure això necessita més diners. Incentivar la creació implica gastar uns doblers: llogar partitures, per exemple, del segle XX com Stravinski. Si les institucions no ajuden, anam malament. Un altre repertori que podem fer és el Barroc, però a mi personalment m’agrada l’aproximació historicista, i hem de tenir els instruments adequats… Això ja són molts de diners. I demana també una formació específica dels músics, però als conservatoris es fa com una especialitat diferent, i hauria d’haver la possibilitat de combinar, conèixer el repertori de caràcter historicista per aquells músics que han seguit el programa tradicional. Si aquesta feina de formació integral s’hagués fet, ja tendríem un pas endavant, i si tinguéssim els recursos, tot seria molt fàcil. Per això no m’agrada programar massa Barroc, encara que es pot fer un bon barroc sense criteris històrics.

Quins projectes teniu?
Un dels objectius és incorporar més música del segle XX i XXI i, a poder ser, de compositors mallorquins. Si cada temporada poguéssim fer una estrena en aquest sentit, m’agradaria molt. El precedent que ha establert el festival BTHVN ha estat molt bo, econòmicament, socialment i de públic. Magí i jo estam pensant en l’any vinent, no sabem si repetir encara amb Beethoven, seguir amb celebracions d’aniversaris i fer el que correspon, per exemple, amb Stravinski. El festival monogràfic ha funcionat molt bé, i ens agradaria repetir. Pot ser l’any que ve podem dur una altra formació, però a nosaltres ens interessa que aquest projecte sigui un projecte totalment estable. Ara som una orquestra itinerant, i ha arribat el moment d’establir-nos a un lloc, a un municipi, on tinguem una temporada estable per després moure’ns a diferents municipis. Amb una programació més estable, amb previsions, amb concerts cada mes. És un dels meus objectius: una major planificació de cara als músics que ens acompanyen. És necessari, hem d’augmentar el pressupost. Gràcies a diverses institucions (Consell, Govern de les Illes i sector privat) crec que l’any que ve ho podrem aconseguir. Com a objectiu personal, doncs m’he de cercar la vida per a poder dirigir, i som també assistent a l’orquestra d’Alacant, que ha fet una inversió brutal. Estic molt orgullós d’aquest fet, i esper i desig que això suposi obri portes, com és el fet de ser un dels sis músics escollits pel mestre Gatti.

Com està el programa orquestral a Mallorca?
No està malament, però necessitam inversió. Això és així. Una bona gestió de recursos sempre garanteix èxit. El Festival BTHVN, per exemple, amb pocs recursos ha donat un nivell excel·lent, també a nivell organitzatiu i d’acceptació. El tema és de sempre: el de recursos. Hi havia un moviment a Catalunya que era el de l’1 % del PIB es dediqués a cultura. Sempre ho dic quan vaig a parlar amb Ajuntaments… “No hi ha temps i no hi ha doblers” són dues de les grans mentides. N’hi ha pel que volem. Una de les coses bones que ens pot deixar aquesta crisi sanitària és la consciència de la importància de la cultura, cosa que semblava invisible. I quan no hi ha estat és quan ens hem adonat de com ens feia falta. Ara és un dels moments bons per fer el canvi, amb una major inversió podríem millorar el panorama, que veritablement no és dolent.

Back To Top
×Close search
Search