skip to Main Content

Els arxius personals: el cas de les obres de Rosa Mestre trobades a Manacor gràcies al treball de Joan Círia

Rosa Mestre. Fotografia de l’arxiu de Joan Círia.

Fa uns anys, el meu cosí poeta Joan Adrover Duran em va regalar un plec de partitures manuscrites. Ell, llavors, passava un temps a Mallorca i va seguir amb l’ofici que tenia a Barcelona. Com ell diu, era traficant de llibres (de segona mà), i tenia també papers antics que li arribaven de diversos proveïdors. No s’ha pogut recordar com aquests papers van arribar a les seves mans, encara que es pot calcular que fou entre el 1999 i el 2005 aproximadament.
El cas és que aquest plec de partitures autògrafes va restar a la meva biblioteca, fins que la pandèmia va fer que ordenés bona part del material que forma part del meu arxiu personal (com molta gent va fer). Aquest petit plec (37 fulls de música) va aparèixer sota un popurri de la Boheme que també m’havia regalat Manel Fuster. Però una de les partitures signades em va cridar l’atenció: R. Mestre. I després, un altre full signat amb el nom complet: Rosa Mestre. El nom era familiar, i solament uns dies després vaig recordar l’excel·lent treball de Joan Círia (Felanitx, 1985) publicat sobre ella: Rosa Mestre i Carola (1875-1972), la senyora de son Ametler, la compositora amagada sota una dama de l’alta societat palmesana. L’amiga de Pedrell, Noguera i altres músics que acudiren a ca seva; l’amfitriona de nombroses trobades musicals privades. La gran senyora que fou, recordada pels veïns de son Ametler, que quan veren a Círia botar i trescar les cases abandonades d’aquesta antiga possessió decidiren ajudar-lo a recuperar la memòria de Mestre.
De la seva família no se’n sap massa cosa, però sí que un dels seus néts, criat a Estats Units, fou el reconegut clavecinista Fernando Valentí Lluberas; que heretà sens dubte el talent de la seva padrina palmesana.
Les partitures trobades al mercadet de segona mà de Manacor (Joan Adrover les tenia a la plaça de sa Bassa quan me les va regalar) s’afegeixen a les que Joan Círia ha catalogat; i cal destacar que aquí es recupera una peça, “Memento mei Deus”, que és esmentada per Isabel Rosselló al llibre “Música, femení singular” i de la qual no se’n tenia cap exemplar. Així mateix cal destacar una fuga a 4 veus, un Credo in unum Deum i un Minueto i Gavota per a conjunt instrumental.
Per tal de conèixer més sobre aquesta compositora, entrevistam a Joan Círia. Pianista i investigador musical, s’ha especialitzat en la recerca de la música balear dels segles XVIII i XIX, i és professor del conservatori municipal de Felanitx. Círia ha obtingut diversos premis, entre els quals cal destacar la Rosa d’Or de la Pau de Castellitx.

 

Com vares conèixer la figura de Rosa Mestre?
Quan vaig començar la recerca sobre compositors vaig anar a parar amb l’Àlbum musical de compositores mallorquines, del 1893, propiciat sota la figura d’Antoni Maura, una selecció de compositors mallorquins. Allà hi podem trobar dues compositores, Rosa Mestre i Maria Sabater, filla del famós cantant Jaume Sabater. I en el cas de Rosa Mestre, quan la citaven ningú sabia ben bé del seu naixement i mort. A partir d’una nota de premsa vaig saber que era la propietària de Son Ametler, i d’aquí vaig estirar el fil. Els veïnats de son Ametler, l’actual barri del Viver, em van demanar què feia; quan ho van saber ells mateixos em van ajudar. En tot cas, tot plegat a anar acompanyat d’un buidatge molt gran de l’hemeroteca.

On vas trobar material sobre ella?
Avui en diversos arxius personals, com és el cas del teu i el de Pep Lluís Riera, un veí de son Ametler que va agafar moltes partitures per curiositat. Jo comptava amb dues peces editades, una a Madrid i una a Barcelona: La ondina està editada a Barcelona i l’altra està a l’Àlbum de compositores musicals esmentat abans. A algunes de les peces hi vaig arribar mitjançant el registre de la SGAE. Vull esmentar també el cas de Bel Fiol, de Porreres, perquè el seu padrí va fundar una orquestra d’ocarines i Rosa Mestre les va fer una sèrie de peces per a orquestra d’ocarines que es deia” La Cameta”.
Vaig poder reconèixer aquestes partitures perquè tu havies fet un treball d’investigació previ. On està publicat?
Quan vaig tenir aquest treball acabat, no hi va haver ningú que ho volgués publicar. L’única entitat que se’n va voler fer càrrec va ser la Fundación Barceló, a la primavera del 2019. Ningú va estar interessat en la figura de rosa Mestre, encara que sigui la primera dona de Balears que va escriure una sarsuela, “Lily”, i també se sap que la seva música va ser portada a l’Exposició Universal de Chicago. El treball es titula “Aproximació al músic Rosa Mestre (1875-1972)”.

On podem trobar aquest treball?
L’edició va ser curteta, i la veritat és que em sembla que els exemplars ja estan exhaurits.

Familia de Rosa Mestre.El menut que apreix és Ferran Valentí Lluberas, net seu i famósclavecinista. Arxiu de Joan-Círia.

Per què creus que no desperta interès aquesta figura, tot i que sabem que va ser una nina precoç i que tenia molt talent?
Ella va ser una pionera, una de les primeres dones a compondre aquí a les Illes… No cridava l’atenció perquè no coneixien qui era; ara sí perquè tenim el meu treball, les ressenyes de premsa, etc. I li hem donat visibilitat. A part de ser una nina precoç va ser una compositora amb talent, una pionera, i vull pensar que tot plegat és producte del desconeixement. També hi ha el tema de la seva retirada. Ella no va poder encarar, pel que sabem, el fet que un dels seus fills fos empresonat durant el franquisme; no per idees polítiques sinó per pertànyer a un col·lectiu que, llavors, era perseguit. Rosa Mestre no ho va encaixar mai i es va retirar de tota vida pública. Els seus dos fills estudiaren a Amèrica, ja que eren una família amb posició social; el seu fill, cardiòleg, mai va tornar i la família va quedar als Estats Units. L’altre fill és el que va resultar empresonat. Cal dir que, pel que sabem, van haver de pagar una multa molt alta, aquest va fer que, amb el temps, haguessin de vendre son Ametler i fer partions d’aquesta possessió per poder pagar aquest deute. D’aquesta partió va sorgir el que és en l’actualitat el barri del Viver.

Què t’agradaria que es fes, amb el record i la música de Rosa Mestre?
Per ara, estic molt content del carrer que li han dedicat a la barriada del Viver, que era allà on ella vivia, a l’antiga possessió de son Ametler. També crec que seria important poder escoltar la seva música, sabem que era pianista i compositora. Si aprofitam aquestes partitures que has trobat amb les que tenia, ara potser podem dissenyar un petit repertori i donar a conèixer aquesta música. Ella crec que s’ho mereix, perquè la veritat és que es va retirar de manera voluntària però moguda per les circumstàncies familiars.

Aquest article pretén, sobretot, cridar l’atenció sobre els arxius privats que poden contenir documents valuosos i que solen acabar, molts d’ells, a les escombraries. El que va succeir a son Ametler (un casal que va ser desposseït del seu contingut sense massa control) no hauria de passar perquè hi pot haver part d’un patrimoni que cal guardar a llocs adequats. Així que compte amb els arxius privats, poden contenir tresors que cal identificar. En aquest cas, recuperar aquestes partitures ha estat possible gràcies a la tasca de Joan Círia, que ens va permetre identificar el nom i llinatges ‘d’una compositora mallorquina gairebé desconeguda..

Back To Top
Search