skip to Main Content
Els Drets Dels Banyistes

Els drets dels banyistes

La presència humana és el pitjor que li ha passat al planeta. Com si fóssim un exèrcit, la nostra capacitat destructiva s’ha escampat per la terra, la mar i l’aire. Malgrat tot, la Terra continua sent un espai preciós, amb racons únics arreu del món, si bé és cert que els llocs més bells són aquells que l’ésser humà encara no ha manipulat.
Qui més qui manco haurà vist darrerament fotografies o inclús vídeos del Porto Cristo de fa cinquanta o seixanta anys. Aquests darrers mesos han circulat per les xarxes aquestes estampes i molts som els qui les hem estudiat detingudament. No feia falta cap passeig de formigó per arribar a les Coves Blanques. La superfície d’arena de la platja era molt superior a l’actual. La desembocadura del Torrent de Ses Talaioles, allò que en deim Es Rivet, estava formada majoritàriament per penya-segats, roques, tenasses, vegetació i, en definitiva, elements naturals. Els amarraments amuntegats, el Martell o l’edifici del Club Nàutic no existien. I jo em deman: com és possible que l’acció humana hagi estat tan devastadora? Com ens hem pogut carregar un dels ports naturals amb més encant de les Balears amb tanta impunitat?
El 2012, quan la Colònia del Carme encara tenia aquell horrible pont elevat, els llavors governants municipals Toni Pastor i Joan Gomila demanaren a José Ramon Bauzà l’ampliació del port esportiu. Volien impulsar la construcció de més amarraments a la zona del riuet que encara queda verge, i afirmaven que era una inversió prioritària. Per sort el projecte no va tirar endavant, però més prest o més tard tornaran aquells que estarien encantats de fer una espècie de Port Adriano al Llevant de Mallorca. Un Jorge Campos de Conseller de Turisme no s’ho pensaria dues vegades. En nom de la creació de llocs de feina, encara que sigui precària, s’han fet moltes destrosses.
A dia d’avui la platja de Porto Cristo té la meitat de la superfície precintada degut a les obres que es duen a terme per arreglar el Passeig de les Coves Blanques, que després d’anys de pausat deteriorament rebé una forta estocada del temporal Glòria. El vial era intransitable, i s’han hagut de fer unes obres urgents per habilitar-lo, sense que realment s’hagi fet un plantejament sobre la utilitat d’aquell passeig i la relació que té amb la pèrdua d’arena en aquella zona de la platja.
Diversos mitjans anunciaren recentment que l’Ajuntament preveu la construcció d’una escullera artificial per modificar els corrents marins, que ja estan alterats per la presència del Martell, amb l’objectiu de garantir la recuperació natural d’arena a la platja. El problema de la pèrdua de sorra i de posar-hi remei és una demanda històrica dels banyistes habituals de la platja del Port, però potser sigui perquè són els banyistes més que els hotelers els qui fan la demanda que aquesta petició mai s’ha afrontat seriosament per part de l’Administració. Serà cert que les coses estan canviant? Les polítiques progressistes quan a model de ciutat situen els vianants en el centre dels espais públics, prioritzant els seus drets als dels vehicles de motor. Si traslladam aquesta concepció a la platja, s’han de preservar els drets dels banyistes (a tenir un arenal en condicions, a tenir una aigua de qualitat, etc.) per damunt dels drets de la nàutica recreativa.
En aquesta mateixa línia, des de la Conselleria de Medi Ambient també s’està treballant en limitar el trànsit de petits creuers de passatgers que entren i surten contínuament del Port durant els mesos d’estiu i que provoquen una important contaminació de les aigües de la platja.
Malgrat l’acció devastadora de l’home, la zona marítima de Porto Cristo segueix oferint unes vistes espectaculars on els visitants no volen partir sense recordar la seva estada amb una estampa. Si s’arriba a fer l’escullera o el que sigui, esperem que es faci amb especial cura, tenint en compte l’impacte ambiental d’un espai massa vegades agredit i pensant sobretot en els drets dels banyistes.

Mateu Mas

Back To Top
×Close search
Search