Aquesta és la tercera comunicació que Toni Gomila i Albert Carvajal han dedicat als inicis del turisme a Manacor. A l’anterior, es parlava de les fondes i primers hotels a la ciutat, que van permetre acollir els visitants de fora, a més d’oferir un servei d’allotjament que ja tenia les mateixes prestacions que Palma o altres ciutats peninsulars. Com es va exposar, ja hi havia més fondes als inicis del XX. Així que ja tenim els expedicionaris traslladats fins a Manacor i amb la seguretat de poder allotjar-se en una fonda amb comoditat. I es comença a oferir serveis complementaris com les visites a les coves d’Artà i les coves del Drac. Les coves d’Artà (Capdepera) eren conegudes en l’àmbit local, les primeres referències es remunten als segles XVII i XVIII, encara que les primeres exploracions semblen ser del 1806. El 1840 se’n documenta la primera descripció detallada i el 1862 Pere d’Alcàntara Penya en realitza l’aixecament topogràfic. Durant la segona meitat del XIX, la cova va ser visitada per nombrosos viatgers espanyols i europeus.
Les coves del Drac eren conegudes des d’època antiga. Ho demostren fragments de ceràmica prehistòrica i islàmica, restes que testimonien l’ús de la cavitat com amagatall fins i tot abans de la conquesta del 1229. Al XVI ja conformaven un element geogràfic perfectament identificable, el prevere Joan Bimilesis en parla el 1595. Un grafit signat per Mn. Miquel Riera Servera el 1702 permet documentar que, llavors, ja eren visitades. Viatgers com el matemàtic John William Norie (1831) i William Dood (1863) recullen les visites a les coves del Drac i, en el cas de Dood, a les d’Artà.
Potser la figura d’Eloy Perillán (1848-1889) va ajudar a difondre la bellesa de les coves, en un text seu publicat pel diari filipí La Oceanía Española el 18 de novembre de 1888. Va ser un aventurer romàntic que en algun moment entre 1865 i 1870 visità Mallorca i va anar a les coves d’Artà i Manacor, es pot dir que fou un dels primers turistes. Mantingué llargues converses amb Llorenç Caldentey Busco, el qual li explicà el seu descobriment.
Segons Perillán, Busco li explica que els manacorins empraven les coves per a proveir-se d’aigua dolça. Els germans Llorenç i Gaspar Morey Caldentey trobaren que eren molt belles, no se sap quin paper jugaven els dos propietaris de Son Moro, ara mateix no se sap, però ben segur que es limità a donar-hi lliure accés. Però entre la seva nova popularitat i augment exponencial de visitants es va viure un succés per recordar: dins les coves es van perdre els catalans Salvador Riu i Josep Llorens, acompanyats del manacorí Joan Jaume (Llorens era membre de la Joventut Catalanista i de l’Associació Artística-Arqueològica Barcelonina). Restaren 17 hores perduts a dintre. Femenias, el propietari de la fonda on s’allotjaven, va reunir una expedició de salvament formada per manacorins, que aconseguiren trobar-los.
El fet és que la presència dels excursionistes catalans no fa més que demostrar que les visites eren més habituals del que podríem pensar, principalment durant els mesos d’estiu.
La peripècia d’aquells homes va permetre trobar una esplèndida gerra de fang d’època almohade, que acabà en mans de Femenies. El propietari de la cova Josep Ignasi Moragues ordenà un seguit de millores tant a l’interior de la cova com als camins d’accés i l’enllumenat.
Evidentment, aquestes possibilitats d’explotació econòmica volgueren ser aprofitades per empresaris, en especials els responsables de les empreses de vaixells de vapor. Tot plegat va permetre l’aparició d’un nou mitjà de transport fins a les grutes, el marítim, que visqué uns anys d’esplendor que va coincidir amb l’apogeu del comerç del vi (s’ha de recordar aquí una comunicació prèvia de Sebastià Sansó, “El camí del vi”). Llorenç Morey ja era considerat el guia més experimentat per iniciar-se en el coneixement de les coves del Drac. Comencen, també, les primeres campanyes de difusió per part dels mitjans de transport: “Viaje de recreo a las maravillosos Cuevas del Drach Ida y vuelta el mismo día”.
El 1882, un vapor de Palma fa una visita envoltant l’illa, i es va aturar a Cala Manacor. Llorenç Morey Caldentey Busco va morir el 1910, d’un infart, mentre nedava a Cala Manacor. Va continuar el negoci Llorenç Morey Muntaner Busco.
Tot aquest moviment de persones i de doblers incentivà la recerca i exploració d’altres grutes. L’abril de 1881 s’oficialitza el descobriment de les coves de la possessió de Son Forteza (Coves del Pirata), les quals van intentar ficar-les dins el turisme, però no van tenir molt d’èxit. Es publicaren una sèrie de visites per a les Fires i festes el 1897, però no va anar bé: les Coves del Drac ho eclipsaven tot. Fins i tot ja hi ha cartells d’aquesta campanya, on apareixen els noms dels guies amb la seva adreça. Començada la dècada del 1890, era la primera passa per al que avui anomenam “turisme de masses” ja estava superada.
