Antoni-Lluís Reyes Duran va iniciar la recerca (presentada a les XIII Jornades d’Estudis Locals) sobre aquests jardins a la Comptadoria d’Hipoteques de Manacor que es troba a l’Arxiu del Regne de Mallorca (ARM) i que abasta els anys compresos entre el 1768 i el 1862, gairebé 100 anys. Hi figuren bona part de les transaccions de finques que es varen dur a terme en aquesta època: herències, donacions, testaments, permutes, divisions, etc. L’anàlisi exhaustiva de l’índex de la Comptadoria permet veure que la majoria de les parcel·les apareixen sota les descripcions de: vinya, terra, terra amb casa, terra amb molí de vent, hort, hort amb sínia, un tancat, terra amb cases, selva, terra amb molí d’aigua, boval i quadra, hort de regadiu amb sínia, camp, etc. Però poques referències a jardins. Només n’apareixen dues: la del Jardí d’en Negre de l’any 1848 (Joan Fullana el deixà en herència a la filla i net); l’altre jardí és el d’en Reus, de tres quartons, situat a Son Talent.
Però cal esbrinar què era un jardí. Segons el DCVB, és una extensió de terreny, generalment closa, on es conraven principalment flors i plantes ornamentals. També es pot afegir que durant molts d’anys van aparèixer indistintament les paraules hort i jardí per fer referència a més o manco uns mateixos espais. L’hort, però, sempre feia més referència a un espai de regadiu, el jardí té unes connotacions de gust pel paisatge i l’ornamentació.
Les primeres notícies dels jardins de Son Jaume Andreu apareixen a la primeria del segle XVIII. No sembla, d’entrada, que aquests jardins tinguin relació amb la possessió senyorial: la família Andreu va començar a segregar aquestes terres a partir de mitjan segle XVII i els primers testimonis dels jardins apareixen en aquestes parcel·lacions a l’inici del segle XVIII. Però s’ha de tenir en compte una dada curiosa: aquests jardins apareixen en una àrea on hi havia pedreres. Actualment, als jardins esmentats hi ha pedreres o són una pedrera. Es poden albirar diverses hipòtesis: que els mateixos propietaris volguessin aprofitar el clot per fer el clos i tancament del jardí; per protegir del clima les plantes i arbres; per l’originalitat de tot l’espai; o per aprofitar les pedres per treballar-les i fer peces originals.
No sembla casual: apareixen també jardins a les pedreres ubicades entre la vila de Manacor i l’actual hipòdrom. Potser les persones adinerades d’aquell moment creaven aquests espais tancats —per no ser vists— a prop de la via.
Els jardins de Son Jaume Andreu
S’han trobat moltes referències de jardins a aquesta zona: el d’en Negre, el d’en Ferrer, el de n’Aina Maria Fernández, el d’en Maigblanch, el d’en Bosch… els jardins anaven adoptant el nom dels propietaris, encara que no fossin aquests els iniciadors. Realment, a la zona segurament hi varen existir un total de dos jardins: el de Maigblanch i el d’en Joan Febrer de malnom Negre. A partir d’aquí adoptaren noms diferents.
Jardí d’en Maigblanch
La primera referència a un jardí a Son Jaume Andreu es troba al cadastre de Manacor del 1726 (Arxiu Municipal de Manacor) en què a Joan Llull Maigblanch de malnom Coll se li atribueixen diverses parts de terra. Més enrere, el 1693 la família Andreu ven a Antoni Llull Maigblanch dues quarterades de terra a Son Jaume Andreu que després passaren al seu fill Joan. Es destaca en totes les escriptures que Llull era teixidor de lli, i ja l’historiador Sebastià Sansó va destacar que llavors hi havia més teixidors de lli que fusters, per la qual cosa es pot deduir que el seu poder adquisitiu era gran. Per la documentació, Sebastià Llull va ser qui degué construir el jardí. Després, va passar a ser d’Antoni Ferrer de Muro Col·lector.
Més tard, la pista del jardí es perd, no es troba cap relació documental amb els jardins actuals. Tot i perdre la pista, es pot suposar que aquest jardí és el que després fou de la família Fernández de Petra: el 1747 Joan Llull va vendre a Juan Fernández una porció de terra a Son Jaume Andreu. Escriptures posteriors del tercer quart del segle XVIII es refereixen a aquesta terra de diferent manera. La primera cita del jardí dels Fernández es troba en una escriptura del 1778, que concordaria amb un jardí que hi va haver antigament just a l’entrada de les pedreres. L’actual propietari, l’amo en Sebastià Bessó, el coneix com a jardí d’en Ferrer, per tant, pot remetre a l’Antoni Ferrer Col·lector abans esmentat.
D’aquest jardí ja en queden avui dia pocs vestigis, perquè els anys han anat esborrant la fesomia i l’han convertit en un hortet endinsat dins una pedrera. Però dins aquest jardí s’hi han trobat encar avui bocins de columnes i capitells de mida petita, reutilitzats. La distribució del jardí original, però, és mal de perfilar.
Jardí d’en Negre
Aquesta parcel·la, la 182 del polígon 26, guarda un jardí que ha romàs aturat gairebé inalterat durant molts d’anys. Submergit durant més de 70 anys d’abandonament, davall heures, ullastres, lledoners, mates i altres herbes, el jardí romania soterrat. Ara mateix, el jardí actual presenta molts signes de deteriorament.
La primera notícia d’aquest jardí és del 1825, en una escriptura de donació que fan Joan Fabrer i Vallespir a la seva futura dona, Maria Ferrer i Bauçà, que de malnom per part de pare era Negre. Morí el 1842; tot i que no sabem que va passar amb Maria Ferrer, perquè el 1839 Joan Fabrer torna a fer escriptura per declarar usufructuaria Magdalena Jaume Duran, perquè espera efectuar-hi matrimoni recentment i li deixa l’usdefruit del jardí. Tot i que en les escriptures de donació parla de jardí, en les declaracions davant l’administració sempre parla de vinya.
El 2 d’agost del 1879 el jardí va deixar de ser de la família Negre, i segons l’escriptura de compravenda, els hereus de Joan Fabrer la venen a Joan Riera. El jardí va anar passat de mans durant el segle XX, fins que va arribar a la família Bosch (Josefina Mesquida Tous, 1935), nom amb el qual els veïnats actuals coneixien la finca: el jardí d’en Bosch.
Altres jardins de Manacor
S’hort des Capeller
Molt a prop de les pedreres, devora na Xicamunda. No està protegit i corre el perill de desaparèixer, la zona ha estat declarada sòl industrial. Avui dia aquest jardí està totalment abandonat, però s’hi poden veure encara un conjunt de columnes amb capitell que segurament tenien un sistema hidràulic en forma de font i un colomer amb una certa estètica.
Jardí de don Baltasar
Mig jardí va desaparèixer perquè la ronda de Felanitx hi va passar per damunt i l’altra meitat pertany a l’Ajuntament de Manacor amb un clar estat d’abandonament.
Altres jardins
A l’Arxiu de Manacor hi ha restes d’altres jardins: el del 1882 ubicat a l’Avinguda del Tren i dos de 1914 al carrer de l’Amor i carrer d’Artà. A l’Escrivania de Cartes Reials s’han trobat citats el jardí d’en Canalet (s. XIX) i el jardí d’en Xema.
