Dissabte passat, organitzada per Embat de Manacor, tengué lloc la II Jornada Antiracista a Manacor. Durant tot el dematí se succeïren diferents actes, que començaren a les 10h amb una conferència del sociòleg especialista en delictes d’odi Ernesto Baletto. Baletto explicà que “les persones migrants duen damunt la síndrome d’Ulisses, la nostàlgia, la culpabilitat d’haver deixat el seu país d’origen i a això hi hem d’afegir el racisme estructural”. El sociòleg explicà que els casos de discriminació múltiple sovint s’acumulen en una mateixa persona. Les raons de discriminació són diverses, però ara mateix qui lidera aquesta trista llista són els col·lectius de persones migrants. Les persones del col·lectiu LGTBI, la identitat de gènere, la ideologia, el sexe, la religió, l’antigitanisme i l’aporofòbia són les principals causes. Baletto alertà que “la línia divisòria entre la llibertat d’expressió i el delicte de l’odi és sempre en el límit. L’estat no ho ha sabut administrar, i hauria de funcionar de manera diferent, en el tema dels delictes de l’odi”.
Hi ha unes contranarratives que assoleixen molt de predicament entre una gran part de la població. “La vinculació de les persones LGTBI amb la delinqüència, la immigració vista com una invasió musulmana, els menors no acompanyats com a drogats, animals o bèsties… i ara la prioritat nacional que pretén impulsar Vox. Tot això passa sense que ningú digui res”. Per Baletto hi ha una “cossificació de col·lectius, que molta de gent creu que són aquí per molestar o per robar”. El sociòleg va advertir que “els delictes d’odi són l’etapa prèvia a la violència racista”.
Finalment, Baletto lamentà que “molts d’immigrants avui enarboren la bandera de Vox. Ells mateixos tornen racistes, i això ho han après aquí, com si necessitassin tenir sempre qualcú davall per poder-lo trepitjar”. El sociòleg, però, tengué paraules d’esperança: “Com més armat a nivell social està un poble, més difícil és que es puguin donar aquestes situacions de delictes d’odi”.
Després de berenar amb els productes d’Inca Solidària, començà el debat sobre el procés de regularització que, moderat per la treballadora social Margalida Cortès, assegué a la taula l’advocada Margalida Capellà; la treballadora social Bàrbara Picornell, i les també advocades Paula Martínez i Ángela Benavides.
Encetà el torn de paraula la manacorina Paula Martínez, que recordà que els requisits per aconseguir la regularització són “la majoria d’edat i la permanència ininterrompuda durant els cinc mesos anteriors a presentar la sol·licitud, a banda de no tenir antecedents penals ni al país d’origen ni aquí”.
Hi ha, però, uns requisits específics, com ara disposar d’un precontracte de feina o una declaració responsable de dedicar-se a fer feina per compte propi. El segon supòsit parla d’una unitat familiar, que s’ha d’acreditar. “Si no es poden empadronar allà on viuen, no poden acreditar aquesta convivència”, reconeixia Martínez. El tercer supòsit específic és aquest famós “informe de vulnerabilitat, que és ridícul, perquè qualsevol persona en situació irregular es troba en situació de vulnerabilitat”. Martínez explicà que Serveis Socials de l’Ajuntament de Manacor “fa una feina extraordinària en aquest procés, amb molta rapidesa, emtnre que a altres ajuntaments arriben a reclamar a les persones que demanen aquest informe que per què no ho fan per una altra via”.
Ángela Benavides aclarí que “hi ha famílies que estan en aquest supòsit i, per posar un exemple, poden tenir el fill empadronat a Inca, l’home empadronat a Palma i ella sense empadronar. Això fa inviable accedir al procés per aquesta via”
Quan es va anunciar aquest procés es va parlar de 10.000 persones que s’hi podrien adherir, sense haver acabat el termini, ja en van comptades 20.000.
Bàrbara Picornell reconegué que “l’anunci va crear angoixa en determinades persones, que podien dur set o vuit anys en situació irregular i pensaven si en podrien quedar fora”. En aquest sentit, alertà que “les persones que estan en situació de carrer no tenen padró i tenen unes proves tan febles de residència que no sabem si ens les acceptaran. Ens preocupa molt, perquè a més, aquesta gent és la més vulnerable, i no volem que quedi ningú pel camí”.
L’advocada i professora de dret constitucional a la UIB, Margalida Capellà explicà que “les expectatives són molt altes, però es veuen llastades per la improvisació i la manca de recursos que hi ha hagut, i això ha generat no només nirvis, sinó també molta inseguretat jurídica”. Per a Capellà, “falten punts d’informació fiables. El 30 de juny acabarà el procedinemnt i l’1 de juliol comenaran els requeriments. És un procés molt complicat, gestionar 500.000 sol·licituds en un mes. I aquí hi hem d’afegir la judicialització del procés de regularització”. En aquest sentit, però, la professora de la UIB es va mostrar optimista, atès que ja s’ha apel·lat a l’interès general, “i suspendre aquest procés aniria contra l’interès general de la regularització de totes aquestes persones”.
Molta de gent, advertia Ángela Benavides, “ha pensat que és com si li haguessin obert el grifó… però aquesta regualització dura un any. I d’aquí a un any en tornaran a tancar el grifó. Pensem per exemple que aquí tenim molts de fixos discontinus… i per renovar aquest permís hauran d’haver cotitzat un mínim de nou mesos. I qui no ho complesqui perdrà el permís”.
Molta de la gent que ara podrà regularitzar la situació laboral, fins ara “tenien feines en precari. Ni horaris, ni moments de descans, amb salaris molt precaris, i feines de neteja, al camp o a la construcció, amb els riscs que hi ha”, deia Bàrbara Picornell. “Es cometen abusos, i molta de gent negocia a la baixa aprofitant la situació d’extrema vulnerabilitat que viuen les persones migrants”. És per això que, deia Picornell, “hi ha molta de gent a qui no interessa la regularització, perquè així tens una mà d’obra barata”. La treballadora social acabava dient que “veig molta il·lusió en les persones, perquè podran iniciar un projecte de vida, podran deixar de ser invisibles, i podran relacionar-se sense por amb l’administració”.
Margalida Capellà es mostrà preocupada perquè “ha calat molt el relat que necessitam les persones migrants per sostenir l’economia i mantenir la demografia. És una instrumentalització del fet migratori, i es deixa de banda la persona. És com si només volguéssim persones de l’estranger pel que puguin aportar. També hi ha molts d’estereotips. S’ha normalitzat la paraula ‘migrant’. Els ‘estrangers’ són els que compren les cases i els ‘migrants’ són els que no les poden pagar”.
La jornada es clogué amb la presentació d’Abya Yala, un col·lectiu que forma part de l’Assemblea Antiracista de Palma i que aglutina persones d’origen llatinoamericà a Mallorca.
