Letícia Campos (Campos, 1990, Carlos Borrueco (Portocristo, 1989), Joan Lliteres (Manacor, 1981) i Laura Parera (Manacor, 1990) són els membres que conformen Panda Pants, un jove grup d’indie rock que troben el seu origen aSeven Morning, la banda en què tocaven anteriorment Borrueco i Parera.
Anys després Lliteres s’hi va unir a la bateria, però el grup, però, va tenir alts I baixos i anades i vengudes, amb altres components fins que varen decidir apostar per nous formats i sonoritats. Fou en aquest punt quan se suma a la banda, Letícia Campos que confessa que no havia tocat mai un instrument fins que li varen proposar de tocar el baix amb els Pandas.
I la cosa va partir bé, perquè l’any 2022 presentaven el seu àlbum de debut homònim i autoeditat. El grup es defineix com una banda emmarcada dins del pop, rock i indie I ara, quatre anys després del debut, tornen a la càrrega amb Iglû, un EP conformat per quatre cançons i amb el qual aconsegueixen una sonoritat més coherent i compacta. En aquest sentit, des del grup estan convençuts de què “estam més cohesionats i hem trobat més el nostre lloc. Crec que aquestes cançons són més madures, més treballades i una mirada externa ens ha donat idees i ens ha ajudat a fer que les cançons sonessin així com volíem”.
Amb la gravació i producció de l’enginyer de so Toni Servera, aquests quatre temes són el reflex d’un moment d’impàs de la banda, entre el primer disc i cançons noves en les quals comencen feina. “Les hem rodat molt i les volíem fer bé. Hem estat temps a fer-les i vàrem veure que si esperàvem més temps a gravar-les, deixarien de tenir sentit. N’hi ha dues en català i dues en anglès” explica Parera.
Tot i que quan tenen concerts solen quedar més, solen fer tres o quatre assajos mensuals i a l’hora de crear “solem partir de la base d’en Carlos, que du una música i després li anam afegint elements entre tots” expliquen els membres del grup. Ara bé, “si la cançó la du na Laura, sol arribar ja acabada, però sempre se li pot donar alguna volta més. Solem dur-ho mig trempat de ca nostra, perquè als assajos solem venir més per feina” afirma Borrueco.
El mateix procés segueixen amb les lletres, que tant poden crear de manera conjunta com de manera individual cadascun dels membres. Lletres que per primer pic, podem escoltar també en català. “Creim que és una manera més natural d’expressar-nos i ha sortit de manera natural quan componíem aquestes cançons. També continuam cantant en anglès, perquè la majoria dels nostres referents canten en aquesta llengua, però en català també ens agrada” expliquen els Panda.
En aquest sentit, Borrueco creu que “és més fàcil fer lletres amb anglès, perquè les paraules són més curtes i això facilita les estructures” mentre que Parera afegeix que “segurament en català pots dir més coses i vols dir-les millor i això implica que les has d’elaborar molt més”.
Així mateix, confessen que “s’ha de tenir en compte que en anglès tens menys números de què la gent entengui el que dius” i és que les lletres dels Panda parlen “una mica de tot: de coses de la vida, de somnis… O de moments absurds i surrealistes. No som el típic grup que té lletres molt profundes o poètiques”.
Panda Pants tenen clar que volen continuar endavant, creant més cançons i qui sap si arribarà un segon llarga durada. De moment tenen dues noves cançons, però no han aturat de fer concerts i de moment no han tengut temps de continuar creant-ne més.
Aixoplugats sota el braç de Matalàs Records, l’artefacte de difusió cultural liderat per Joan Sastre, han aconseguit moure’s per l’illa i donar-se a conèixer en espais nous. “Hem pogut fer una petita xarxa amb altres bandes de Manacor i més enllà. Bandes que potser quedàvem una mica fora del cercle habitual. Encara que siguin estils molt diferents, hi ha molt bon rotllo”. De fet, dia 26 de setembre els Panda Pants actuaran juntament amb un grapat de grups ben variats com LCB, Dame Ke Fume, Little One o Joan Adrià Pistola entre d’altres.
Finalment, demanats per l’origen del curiós nom del grup, Campos afirma que “no es pot contar, perquè no és per a tots els públics, però si algú ho vol saber, que vengui a un concert i li contarem”.
