A la foto de portada: Catalina i Miquel Morey Mas
Na Catalina Morey Mas de Maria de la Salut ens conta la seva història particular sobre els mobles de Manacor: “Moltes de famílies de Maria quan s’havien de casar en comptes d’anar a Manacor, entre els anys cinquanta i noranta, compraven els mobles al mateix poble, a Maria. El meu padrí era fuster i va començar a tenir relació amb altres fusters manacorins. La seva filla fadrina, na Bel Mas Font, la meva padrina jove, va agafar el relleu de son pare i va continuar amb els mobles. Era coneguda al poble com na Bel dels Mobles. Ella va obrir un negoci dedicat a la venda de mobles, amb una familiar, la seva sòcia que era na Joana Maria Perelló Carbonell. Les dues posaren un mostrador de mobles al carrer del Carme de Maria, a la casa del meu padrí i de ca na Bel. Arribaren a tenir els baixos de tres cases destinades a la venda de mobles, situades al carrer del Carme, més endavant a la plaça des Pou i, finalment, al carrer de la Quintana. El seu negoci es deia: Muebles Mas Font».
Així mateix explica que «quan venien els noviis a ca nostra s’enduien tot el parament de la casa: vases, cortines… Per això, la meva padrina jove anava sovint a Manacor a fer encàrrecs i jo l’acompanyava. Tenia moltes d’empreses mobilitzades amb el seu negoci, que va durar més d’una trentena d’anys, entre les dècades dels anys 50 i 90 del segle passat. Els parroquians del negoci eren, sobretot, mariandos, però també venia gent d’altres pobles. Desconec el motiu, però vàrem tenir molta de clientela de Llucmajor, s’Arenal, Can Pastilla, quan hi havia tota l’expansió relativa a l’obertura d’hotels en aquella contrada. A l’hora de pagar i triar els mobles, els noviis no pintaven gaire, els qui tenien molt de pes eren els pares dels enamorats. El menjador i un dormitori moltes de vegades el pagava la família del novii, mentre que la família de la novia abonava el parament del cuarto de dos llitets. Els darrers anys de la mobleria també vàrem importar mobles d’Alacant, País Valencià.”
A l’hora d’anomenar els proveïdors manacorins, na Catalina ha fet memòria juntament amb el seu germà Miquel, que ens comenten plegats: “Entre els proveïdors manacorins que li subministraven el parament de la llar hi havia can Cabrer o can Suassi. A can Suassi li servien mobles en la línia colonial. També tenia com a proveïdors petits fusters manacorins per a l’elaboració de mobiliari, com ara balancins, taules camilla, cadires de bova. Entre d’altres mobleries que, també, els hi servien mobles, hi havia la Viuda de Parera i els darrers anys, que tengueren el negoci a Maria, varen tenir molta de relació Mobles de Manacor, que li deien sa mobleria.
Després les vases dels quadres les anava a cercar a can Jape, per a les cortines tenien contactes per confeccionar-les amb Art Flex. Els Domingos eren els encarregats de servir-los els matalassos. Els balancins les duien de can Gelabert. Els tapissers eren de la barriada de sa Torre i el vidrier es deia Cristalería Isleña, estava a la plaça de l’Estació.”
Per acabar, na Catalina ens conta l’anècdota: “Quan la meva padrina jove anava a Manacor a fer gestions a qualque negoci per a encàrrecs, sempre demanava i per quant em donaríeu aquesta taula, balancí o qualsevol altre moble si ho abonam: por pronto pago”.
