“Els responsables dels camps de concentració de Mallorca no tenien gaire ganes de matar persones”

Maria Eugènia Jaume Esteve (Sant Llorenç, 1987) té el grau d’Humanitats i el màster d’Història Contemporània. Actualment cursa el grau d’Història, Geografia i Història de l’Art. Dissabte que ve a l’Espai 36 de Sant Llorenç, i dia 11 de juny a la Institució Alcover, presentarà Esclaus oblidats, un estudi sobre els camps de concentrració a Mallorca durant la guerra civil i la primera postguerra.

Camps de concentració no són camps d’extermini.
No. Els anomenam camps de concentració, però aquí a Mallorca no són d’extermini, sinó de treball. Els que n’eren responsables no tenien gaire ganes de matar persones.

Quants de camps has pogut documentar?
En el llibre en surten més de vint. N’hi havia de grossos, i d’altres de subordinats, que servien per ubicar-hi els presoners més a prop del lloc on havien de fer feina.

I d’aquests, quants n’hi ha pel nostre redol?
A Manacor, tres: el de So Na Moixa, el de Vistalegre i el de l’Espinagar. També hi ha el d’Artà.

Eren camps amb barracots construïts per a l’ocasió? O aprofitaven les instal·lacions que ja hi havia?
A So Na Moixa hi feren barracots. A Vistalegre aprofitaren la pallissa. I el d’Artà, que és el més gros, és l’únic de Mallorca que va ser construït com a camp de concentració.

Quin tracte hi rebien els presoners?
El primer que feien era anul·lar la seva identitat. Els donaven un uniforme i un número. Segons com era el cap del destacament, els feien anar a missa cada diumenge. A l’Espinagar tenien un capellà i tot. També els podien fer cantar el Cara al sol el dematí quan s’aixecaven

Quines feines tenien?
Als camps de Manacor bàsicament hi feien carreteres, com ara la que puja al puig de So Na Moixa, o també l’anomenat camí dels Presos.

Quants de presos hi havia?
A So Na Moixa, més de 200. A vistalegre hi he pogut documentar grecs i russos.

Hi havia presos locals, en aquests camps? O també era una estratègia de dispersió?
No n’hi havia, de locals. Els presos patien un doble exili, el primer per estar tancats, i el segon per estar enfora de ca seva. Els enviaven al lloc més llunyà que podien. Als camps de Mallorca hi havia presos d’Andalusia, de Punta Paloma, del País Basc…

I estrangers?
Molt pocs, sobretot era gent de la península

Patiren maltractaments o fam?
Depenia. Durant la guerra no varen patir fam. A la postguerra sí que en matiren, i humiliacions i maltractaments. Ara bé, durant la guerra, hi havia una certa complicitat entre els guardians i els presos, que podien anar a comprar o se’ls enduien al cinema.

I morts?
No. Només he trobat un suïcidi, a So Na Moixa.