“Una és d’on el seu esforç la feta”. Així resumeix el seu sentiment de pertinença Flora, una dona natural de Bolívia que fa 26 que resideix a Mallorca i que gran part de la seva vida professional aquí ha estat destinada a la cura de persones majors. Flora és una de les tres testimonis que apareixen al documental “Cuidant-nos. Històries de dones que sostenen la vida”, produït per l’entitat Andiara, nascuda “de la necessitat de fer visible i de denunciar la vulneració de drets i les condicions de precarietat laboral que pateixen les dones migrants cuidadores de persones majors.
El documental va ser projectat dijous passat a Manacor i Flora hi era en directa per comentar-lo. Entre d’altres realitats, aquesta cuidadora va explicar com les famílies que la contractaven, “em feien fregar de genolls, i teníem el pal de fregar just allà devora, em descomptaven el sou de les hores que anava al metge, o el de les hores en què la persona que jo cuidava era a una activitat on jo l’havia acompanyada. I tot això cobrant 600 euros mensuals”. Els seus patrons la varen engegar quan va quedar embarassada. Davant les situacions d’injustícia, però, la tendència és callar… “Estam molt avesades a creure. Mon pare era la màxima autoritat i jo l’havia d’obeir…”. Però arriba un punt que la situació és insostenible: “Et bombardegen dient-te que no tens dret a res, que no serveixes per a res i no s’interessen per saber ni quina formació ni quines inquietuds tens.
Tanmateix, després de tants d’anys aquí, Flora explica que “vaig anar a Bolívia per la mort de la meva mare, i en ser-hi vaig sentir que ja no era d’allà. De fet, vaig tenir el sentiment que no era d’allà ni d’aquí. Però una vegada que tornava a Mallorca sí que vaig veure que allò era ca nostra”.
Flora explica que el camí de les dones sud-americanes en arribar a Mallorca sempre és el mateix: “començam com a internes, i quan podem millorar una mica més començam a fer cases netes”. Després, explica “vaig tenir l’oportunitat d’estudiar, i vaig triar cuina, i nn’estic contenta, perquè a través de la cuina he pogut comprendre què pensen, com són i per què actuen així com actuen les persones de Mallorca. I jo ara em sent d’aquí, com una mallorquina més”.
De fet, “fa un temps vaig viatjar a Brussel·les per exercir com a representant de les dones que es troben en la mateixa situació en què jo em vaig trobar. Ja fa molts d’anys que ho deim i que ho reivindicam, i tanmateix la situació és la mateixa de sempre. Abans que els drets, el que volem és existir”.
El documental projectat a Manacor presenta les històries de Doris, Flora i Maria, tres dones residents a Palma que treballen en el sector de les cures i que sostenen la vida diàriament dels nostres majors, malgrat les diverses barreres socials, laborals i institucionals a les quals s’enfronten i que representa la realitat de moltes dones migrants a Espanya. El documental mostra històries de resistència, superació, valentia i apoderament col·lectiu.
