La capsa increïble… The incredible box… sembla remetre a un espectacle de màgia, més que de teatre.
La idea és que és una atracció de final del segle XIX, quan encara la gent anava de poble en poble fent espectacles. Dins aquesta capsa a cada cara hi havia un espectacle: l’òpera, la màgia, i l’altra un número increïble de l’home bala de circ. A través d’una ruleta decideixes quina disciplina tries, però resulta que de tot allò només en queda la capsa i res pus. Només l’hereu, que és un destraler, i els seus dos ajudants. És sobretot un espectacle còmic.
El definiries com un espectacle de clown?
Sí que ho és, però ens anem intercanviant els rols. El públic no detectarà la identificació visual clàssica del clown, però sí que comprendrà aquests diferents papers.
Posaries un límit d’edat per al públic?
Nosaltres defensem molt el teatre per a tothom, el teatre és un acte on hi va la família, els pares i els nens, les temporades escolars no ens agraden gaire. Per a nosaltres el teatre és un acte festiu, familiar, la gent hi va perquè té ganes de veure alguna cosa. Si el pare s’avorreix, el nen s’avorreix. Nosaltres fem teatre de carrer, i això arriba a tota aquesta franja d’edat.
Que hi vengui gent jove vol dir que sempre hi ha una intenció didàctica o moral, en els vostres espectacles?
No, en absolut, és una de les coses que no ens agraden. Tu vas al teatre, no vas a l’escola. Que n’extreguis raonaments, molt bé. Però nosaltres fem coses per divertir el públic. Els nostres espectacles no són pedagògics.
És fàcil de moure, fàcil de programar, el vostre espectacle?
És un espectacle fàcil de moure: un endoll i un terra una miqueta llis ens són suficients. El portem viatjant per Europa des de fa tres anys, i només demanem això, l’endoll. Però les facilitats no són només tècniques, sinó també per al programador i per a la ciutat, perquè és un espectacle molt visual.
És un espectacle de text?
En té, però no hi és important. Això és tan així que aquesta setmana partim de Mallorca cap al Japó.
Això vol dir que el títol en anglès té més a veure amb aquesta dimensió internacional que no en la mateixa llengua de l’espectacle…
Sí, segurament és així.
Què pensau de la fira de Vilafranca?
Els amics ens diuen que és molt agradable de treballar-hi, que hi ha un ambient molt bonic amb les companyies i els organitzadors.
