skip to Main Content

“Ens podem permetre tenir tot aquest sistema tan complex perquè ens dedicam a la venda directa”

Andreu Adrover (Felanitx, 1992) és enginyer agrícola i treballa a Sa Teulera, la finca que Joan Adrover va comprar fa 30 anys per dedicar-se a l’agricultura ecològica, essent un dels pioners del sector. Parlam amb ell sobre la seva feina.

Com arribes a Sa Teulera?
Vaig estudiar enginyeria agrària a Lleida i havia de fer unes pràctiques de final de carrera. Havia conegut aquesta finca a través d’un reportatge de la Televisió de Mallorca i em va cridar molt l’atenció i vaig venir aquí, a fer feina de foravila durant els mesos de pràctiques. M’interessava el món de l’agricultura i la ramaderia però hi havia tota una part, la intensiva, que no m’agradava. Llavors vaig poder veure que hi havia algú que vivia d’això però que s’ho prenia com una filosofia de vida més enllà del negoci i va ser una gran experiència. Anys després, quan acabava el màster, em va telefonar en Joan per fer feina i ara ja fa quatre anys.

Vares tenir molta sort, no?
Per jo ha estat un regal. Quan estava estudiant sempre deia que estava estudiant per conèixer tot allò que no volia fer. D’ecològic no teníem gaires assignatures i només ens xerraven de quilos, hectàrees i euros.

Com és el teu dia a dia?
Faig una mica de tot. Duc tots els papers de Sanitat, Indústria i les Certificacions Ecològiques i etiquetes. També duc, conjuntament amb en Joan, els calendaris de sembra; els fruiters i la poda, la sanitat vegetal i el control de les plagues i també la formatgeria. El dia és molt divers.

Què és el millor i el pitjor?
Xerrant de la part de camp, ja se sap: has de començar prest, a l’estiu fa calor i a l’hivern fa fred… Són feines dures. Com a coses bones, el fet de tenir gran varietat de cultius fa que la feina no sigui rutinària i això és bo pel cos i per la ment. També pens que és un regal poder estar cada dia en contacte amb la terra i l’aire.

Vius només de foravila?
Sí. Visc íntegrament de foravila. De fet unes 25 persones aquí hi vivim. Es pot viure de foravila però no és fàcil, sobretot la part del camp, que és molt dura. D’altra banda, els marges econòmics no són molt alts:s’ha de fer la feina ben feta i anar molt alerta perquè perdre doblers és molt fàcil.

El model ecològic és econòmicament viable?
En el nostre cas, per exemple, tocam molts cultius diferents. En alguns cultius hi guanyam i en altres ja sabem que hi perdem però sabem que no només produïm allò que ens fa guanyar més. Potser no es treu un gran benefici però dóna per guanyar-se la vida. La part més important és la comercialització: ens podem permetre tenir tot aquest sistema tan complex perquè ens dedicam a la venda directa. La venda directa és la clau de la nostra supervivència. Si haguéssim d’anar a vendre a una gran superfície, el marge no ens donaria per sobreviure.

Back To Top
×Close search
Search