Joan Pons (Guissona, 1981) és el líder d’El Petit de Cal Eril, coneguts per fer pop metafísic. Aquest divendres oferiran un concert a l’Espai 36 de Sant Llorenç a les 20.30 h.
Actuau divendres a Sant Llorenç amb un espectacle sonor però també molta presència lumínica en aquesta gira del vuitè disc N.S.C.A.L.H. (No Sabràs Com Acabarà la Historia), no?
No és una cosa que podem fer habitualment quan venim a Mallorca però aquest cop venim amb els tècnics i tota la instal·lació electrònica feta per uns artistes de Tàrrega. Ja vam col·laborar amb ells per anteriorment i aquesta vegada han fet una mena de rellotges del futur, que no segueixen el tic-tac normal. Son quadrats i amb unes agulles que giren cap a tots els costats i segueixen una altra manera de concebre el temps. Tot plegat connecta amb el missatge del disc: la temporalitat, la història, quan és present i quan és futur.
Hi ha una part molt filosòfica en la vostra música i en aquest darrer disc, sobretot amb la qüestió del temps.
Sí, és curiós. No era un objectiu quan vaig fer les cançons, però a posteriori, quan les vam posar totes juntes i vam començar a concebre el disc, vam veure que aquest era el fil conductor.
Crida l’atenció en aquest treball el joc d’idiomes: català, castellà i italià.
Sí, incloure aquestes cançons al disc sí que va ser una mica més conscient. La primera cançó que vaig fer va ser en castellà i va ser molt curiós també per a mi. Després va aparèixer l’altra en italià. En els dos casos tot va partir d’una frase i a partir d’aquí em van sortir les lletres.
Com construeixes tu les cançons. Parteixes sempre de la lletra?
No, tot alhora. Si només faig la música, després em costa molt posar-hi lletra i a la inversa també.És com una mena de mantra entre la frase i la melodia i vaig estirant el fil.
Es parla de vosaltres com els representants del pop metafísic, una etiqueta que vau inventar. Us hi sentiu còmodes?
Ens sentim còmodes amb el pop metafísic perquè és una xorrada que no existeix. Ens ho mirem amb distància perquè no tenim la intenció de fer pop metafísic com a meta del nostre dia a dia però ens definien amb estils que no ens agradaven ens vam inventar aquest i clarament ens encaixa.
Us queda poc temps de gira. Quins son els plans de futur en acabar?
Farem una pausa després de molt de temps empalmant gravacions, discos i gires. La majoria de cançons surten de totes les vivències d’aquests anys, de tot allò que hem après com a grup i com a persones però hem vist que també necessitem una renovació d’energia i aquesta no pot venir de la gira i de la música, ha de venir d’un altre aspecte de les nostres vides. El símil seria agrícola: necessitem fer guaret. Farem un canvi de sistema, serà un punt i a part i estem emocionats per acabar una fase i també per començar-ne una de nova. Ara amb el que tenim per davant de gira cada concert és com una joia, una gran celebració.
