Ho diuen al seu cartell de presentació a xarxes: “Un punt de trobada i diàleg entre creadores i públic”, això és Mäus, la nova sala d’art que s’inaugura a Manacor…

“Era vital trobar un nin que tengués alguna cosa especial”
Maria Badia (Manacor, 1994) va estudiar Audiovisuals i Multimèdia a l’ERAM de Girona. Ha estat l’encarregada del càsting per a L’estrany, un film que està nominat en la categoria de millor curmetratge a la pròxima gala dels Premis Gaudí del Cinema Català.
Quina va ser la teva tasca com a encarregada del càsting d’aquest curtmetratge?
Vaig haver de fer una feina de recerca entre escoles de teatre, representants, escoles de dansa i en definitiva llocs on els nins i les nines es poguessin animar a fer un càsting per a aquest curtmetratge. Una vegda feta aquesta recerca, organitzàrem el càsting, que va tenir dues parts, perquè al director l’interessava veure com podien funcionar els finants en una improvisació no basada en un guió molt marcat, sinó només en unes pautes. A la part que vaig agafar jo, els nins venien de quatre en quatre per veure com improvisaven, mentre que el director estava amb els altres i els feia jocs per veure com es relacionaven entre ells.
Va ser una feina llarga.
Sí. El càsting va durar bastants de dies, perquè a partir d’una seqüència que el director ja tenia pensada vàrem anar a un parc del Guinardó per comprovar com es duien entre si els infants.
Aquests infants seleccionats eren protagonistes o personatges secundaris del curtmetratge?
El protagonista és un nin i tot el pes el té ell. Per això era vital trobar un nin que tengués alguna cosa especial i respongués a la nostra necessitat. I després hi havia aquesta seqüència en què sortia aquest grupet d’amics.
D’on parteix la història que s’hi conta?
És una història basada en fets reals sobre una vivència del director, un cas d’abús a un infant, que va a unes colònies i no hi coneix ningú. Aleshores s’hi troba un monitor que vol ajudar i que vol estar amb ell, però després resulta que la relació no és tan guapa com semblava que podia ser…
Hi han participat molts d’infants, en el càsting?
Sí. Més de cent. I em varen sorprendre molt positivament perquè la majoria funcionaren molt bé en la improvisació.
I ara nominats!
Sí. L’estrany està nominat a la categoria de millor curtmetratge als premis Gaudí.
Com arribares a participar en el càsting per a aquest curtmetratge?
Jo feia un màster de direcció cinematogràfica a l’ESCAC. I de fet jo ja havia mirat per fer càstings, però no havia trobat ofertes. Vaig dir a una de les professores del màster a veure com ho podia fer per accedir a aquesta branca concreta, perquè m’interessava molt. Em va dir que li enviàs un mail amb el meu currículum. Va resultar que el director i el productor d’aquest curtmetratge s’hi havien posat en contacte per veure si ella mateixa podia fer el càsting i va ser aquí quan m’ho va recomanar a mi. Amb aquesta mateixa professora ja hi faig altres feines. He participat en el càsting d’Hache, una sèrie de Netflix, i també a una pel·licula que es diu Tres, de Juanjo Jiménez.