skip to Main Content

“Era un capellà atípic, una persona físicament ben plantada, un seductor, que tenia una doble vida”

Tomàs Garau (Son Macià, 1959) presenta el seu darrer llibre, Pèl i Pell!, una novel·la que es basa en la vida del sacerdot inquer Mateu Llobera Guasp a finals del segle XIX. Explica la com alternava tasques eclesiàstiques amb les aventures amoroses fins al moment en què va ser descobert.

Has presentat a Son Macià i Manacor “Pèl i Pell!”, un llibre basat en la vida del sacerdot Mateu Llobera Guasp. Què llegirem?
Llegirem un poc les aventures amoroses d’aquest rector amb les al·lotes benestants de Santanyí, notícies del poble relacionades amb el rector i altres enfrontaments que va tenir amb l’estament eclesiàstic. Hi ha de tot. És una novel·la que, segons m’han dit els que l’han llegida, enganxa. Hi ha la vida d’aquell moment, d’aquella època. Hi ha assassinats i desgràcies. És un llibre basat en fets històrics.

Però, qui era en Mateu Llobera?
Era un capellà atípic, una persona físicament ben plantada, un seductor, que tenia una doble vida que intentava mantenir al marge. Per una part, tot el que fa referència a temes de l’Església, ho duia a la perfecció. I, per l’altra, tenia aquesta part sentimental que intentava dur el més discretament possible fins que la gent es va entresentir una mica i el seu grup de capellans d’allà, que estaven molests, intentaven descobrir el món amagat que duia. I el varen descobrir amb les senyoretes. A partir d’aquí, la seva popularitat va minvar a Santanyí. Posteriorment, va veure que allò no podia continuar així i va demanar la renúncia al Bisbat i se’n va anar cap a Buenos Aires.

Per què és destacable la figura de Llobera?
Per la seva oratòria i el seu bon fer. Però després té aquesta part obscura d’intimar amb les senyoretes de bona casa. Això està documentat, hi ha dades de relacions tenses amb personatges de Santanyí. Hi havia la figura del cacic, un tal Joan Verges Tomàs que era bastant contrari a aquest capellà. Tenien discussions i tensions. També s’enfrontava a altres capellans, li tenien un poc de ràbia per veure si el podien enganxar en les pràctiques amoroses.

Va ser això el que et va motivar a escriure la novel·la?
En part sí. Però també ho tenia de part familiar, de tradició oral. El meu padrí era natural de Santanyí i un dels capellans que va trobar Llobera era el seu padrí de fonts. Va ser ell qui ho va contar.

A què es deu el títol?
És l’expressió que va utilitzar el rector per expressar a les germanes el que havia vist. Aquell home, pensem que en aquell temps no podien dir segons quines coses, no se li va ocórrer res més que dir que havia vist pèl i pell. Que també és molt clarificador. I això ha anat arribant fins avui en dia.

Voldries afegir qualque cosa més?
Sí. Et podria dir que la part de diàleg l’he fet amb el mallorquí salat perquè és la meva manera de fer aquest tipus d’escrits. A més, he posat paraules i expressions que es van perdent. Hi escau, perquè en aquella època és com xerrava la gent. També he posat a cada capítol, a la introducció, una glosa popular en referència a l’amor i la passió.

Back To Top
Search