Margalida Ramis, portaveu del GOB, només veu “jocs de paraules polítics” per intentar justificar la construcció de la ronda entre la plaça de Madrid i la rotonda de l’Hospital i la consegüent execució de l’urbanitzable adjacent
Justifiquen que això resoldrà la congestió de Manacor, però alhora també diuen que això ja estava dibuixat de feia molt de temps, d’un temps que no hi havia congestió”. Margalida Ramis, portaveu del GOB s’estranya de la construcció de la nova ronda entre la plaça de Madrid i la rotonda de l’Hospital. “Per a nosaltres tots els municipis haurien d’haver prioritzat en els seus nous planejaments la desclassificació de nous urbanitzables, perquè sabem que antigament els objectius dels plans generals eren el creixement. Això s’ha anat heretant i els nous planejaments, en comptes d’adaptar-ho a la realitat actual i a la necessitat de contenció han legitimat nous creixements que estaven fets a partir d’una filosofia que no hauria de tenir el planejament actual”. Margalida Ramis, a més, explica que “veim com el centre es buida, com els serveis es posen a les rondes i a les perifèries, i alhora planifiquen nous creixements que justifiquen, com deia abans, per la necessitat de descongestionar el trànsit i també de proveir la població d’habitatge”. Tot això diu la portaveu del GOB, alhora que veu que “aquests projectes a la fi suposen el desenvolupament del sòl per part d’un propietari… un hospital privat no és una qüestió de primera necessitat”.
Ramis es mostra contundent en aquest sentit i explica que “et carregues una zona rural per fer una zona verda, al cap i a la fi veus que només és un joc de paraules polític. Al meu entendre, això és la via fàcil. Com que hi ha demanda, esperen que el mercat respongui, amb la justificació d’unes compensacions per a l’administració pública, quan el cas és que tenim uns centres totalment degradats amb molts d’habitatges buits i tancats. Caterva va fer tota una feina de comptar els habitatges buits”. Per a la portaveu del GOB, “no hi ha una política pública d’habitatge des de la perspectiva social, no cal més construcció, sinó una reserva de construccions ja fetes”. Si es fa com en aquest cas, considera Ramis, “hi guanyen els promotors i nosaltres hi perdem un sol rural que fa de zona tampó a la zona urbana i l’hauríem de planificar com a zona de transició entre les dues zones. Hi ha altres vies polítiques que no mercantilitzin el sòl”.
Finalment, Margalida considera “pervers i indignant que s’intenti separar l’urbanitzable del vial. Si no hi hagués el vial, la urbanització no hi seria. I com que no hi deu haver acord, la construcció del vial s’assumeix com a pública, amb l’objectiu de ver viable la urbanització”.
Una allau difícil d’aturar
D’altra banda, la portaveu de l’entitat ecologista veu molt difícil d’aturar l’allau de projectes de parcs fotovoltaics que sorgeixen arreu de Mallorca, com ara els dos que han entrat en el terme de Manacor recentment, un al Pou Nou, l’altre a Son Suau. “En un primer moment aconseguírem que els terrenys amb interès agrari quedassin protegits, però ara veim com també es projecten camps fotovoltaics a finques grosses i amb activitat agrària. Ho fan acoblant les dues activitats, fins al punt de dir-ne ‘agrovoltaics’, i amb tot un seguit de canvis normatius que impossibiliten que els puguem envestir legalment. Els projectes tècnicament estan ben presentats, però no responen a una ordenació territorial de l’energia”. Ramis recorda que cada setmana entren dos o tres nous projectes, d’entre 20 i 60 hectàrees, quan per garantir la transició energètica, “en necessiten 3.500”.
