Skip to content

On deixam els al·lots?

S’acaba l’escola i moltes famílies viuen amb patiment la gestió de l’entorn familiar? On deixaran els al·lots? Alguns, és cert, hi pensen més per egoisme que per una altra cosa. La convivència de vint-i-quatre hores amb un infant demandant, en un món tan individualista com el d’avui, pot arribar a esdevenir asfixiant per a alguna gent. D’altres, però, han de fer mans i mànigues per trobar una manera de “deixar els al·lots”, perquè fan feina, tant si és una parella com si és una família monoparental, que encara és pitjor. En molts de casos, resol la problemàtica el comodí dels padrins. És evident, però, que no tothom en té, i, a més, també ho és que no tothom vol carregar avis, ja entrats en una edat important, amb segons quines servituds. A partir d’aquí, cadascú ha de cercar com bonament pugui. El mercat ofereix moltes sortides. I també el bé comú. L’escola d’estiu pública de Manacor ofereix, en diferents centres, fins a 930 places, una xifra considerable, però encara insuficient tenint en compte que els infants escolaritzats en aquestes edats al terme de Manacor es compten per milers. Així, l’oferta privada complementària a l’estiu és diversíssima, multidisciplinària i gairebé frega l’infinit. Hi ha l’activitat més tradicional i històrica,com el campament de l’Esplai de Crist Rei, que cada any es fa a l’escola rural del Puig d’Alanar. Hi ha activitats esportives a rompre, com les ofertes del Club Volei Manacor o del Reis i Dames d’Escacs, per anomenar-ne només algunes. Hi ha activitats de vela, o d’equitació que, a més, s’ofereixen a preus competitius i assequibles. També hi ha acadèmies escolars on es pot anar a repàs durant l’estiu i alhora participar d’activitats ludicoculturals. O els Programes d’Acompanyament Escolar que ofereix a instituts i escoles el Servei d’Innovació Educativa de la Conselleria d’Educació. Hi ha tot això, i hi ha els padrins. A la fi, però, cal segurament fer un moment de pausa per demanar-nos on són les famílies, els pares i mares, i quin ha de ser el seu paper? Quina és la seva llibertat? L’habilitació de recursos públics i privats per “deixar els al·lots” suposa a la fi l’acceptació conformada que no ens en queda d’altra que fer feina. Si tanmateix hem de fer feina per pagar escoletes, clubs esportius, esplais i altres activitats, no compensaria més que un dels dos membres no fes feina i pogués gaudir de la companyia dels seus infants? Sembla, malauradament, que el sistema ha aconseguit el que volia i que l’acompanyament dels infants per part de pares i mares de cada vegada més es redueix als vespres i als caps de setmana, embrancats com estam els adults amb la feina i embrancats com estan els petits amb les activitats extraescolars els horabaixes d’hivern i els dies d’estiu. Aquesta absència progenitora podria estar darrere aquesta caiguda de valors de què tothom parla? La falta d’una guia clara, podria explicar la desorientació que avui pateixen tants d’infants? És delicat i complicat escatir-ho. Però cosa passa. Això està benclar.

Back To Top
Search