El cap de setmana passat va tenir lloc l’acte institucional de lliurament de les restes de les Roges del Molinar a les seves famílies.
Aquesta setmana passada es confirmava la notícia. A banda de la ja coneguda identificació genètica d’Aurora Picornell a partir de les restes localitzades al cementeri manacorí de Son Coletes, també es podia certificar que les restes d’altres tres dones corresponien genèticament amb les de Catalina Flaquer i les seves dues filles Antònia i Maria. Precisament ha estat a partir de les restes de la més jove d’elles, Maria Pascual Flaquer, s’han comparat els resultats de l’anàlisi genètica amb l’ADN donat per familiars de les Roges, i s’ha confirmat la identificació positiva per via matrilineal, és a dir, femenina. Només quedarien sense identificar genèticament les restes de Belarmina González, la cinquena dona assassinada a Son Coletes aquella fatídica vetlada dels Reis.
Aquest cap de setmana passat va tenir lloc l’acte de lliurament de les restes als familiars de les Roges, en un esdeveniment emotiu i en presència de les primeres autoritats, encapçalades per la presidenta Francina Armengol, que hi acudí acompanyada de dues ministres espanyoles que vengueren expressament des de Madrid. Miquel Oliver, batle de Manacor, també hi era. També hi va ser l’historiador Tomeu Garí, referència en la investigació de la repressió feixista a Porreres.
Per Garí, “de les 1.800 persones assassinades a Mallorca, la gran majoria eren homes. I només hi havia 31 dones. A més, la figura d’Aurora Picornell és destacadíssima. Llegint-ne la biografia de David Ginard, hom veu que era una persona molt rellevant en el seu moment”. Segons Garí, l’acte d’aquest cap de setmana “és important per a les famílies, però també pel que ha significat l’excavació de les fosses i pel que significa. S’ha demostrat que tot el que dèiem els investigadors és cert, que no ens hem inventat res”.
L’historiador porrerenc es refereix també a la misteriosa figura de Belarmina González, la cinquena dona assassinada dia 5 de gener del 1937 a Son Coletes. “Es diu que tenia una certa amistat amb les Roges, però és difícil en tan poc temps. Ella havia arribat a Ca’n Sales el mes de desembre anterior”, i continua: “Se sap que son pare nomia José i sa mare, Ernestina, i que eren de Palència, però poca cosa més”.
Respecte de la troballa a Manacor en comptes de Porreres, com s’havia pensat sempre, Tomeu Garí apunta que “tant Antoni Tugores com jo mateix sempre vàrem posar la possibilitat que a Manacor, com a Porreres, també hi traslladassin gent de les tretes de presó. Ara veim que se n’hi han trobades dues, del mes de gener, la de les Roges i la d’Antonio González Rodríguez, que fou duit a Manacor des del Castell de Bellver”.
També parla, Garí, de Lluís Sitjar, protagonista i influent en la repressió i vinculat a Porreres a través de la seva dona. S’ha especulat, en alguna ocasió, que pogués tenir a veure amb la mort de les Roges: “Sabem que militava a Falange, i el veim a les imatges de l’època vestit de falangista al costat de personatges destacats de la repressió, com el mateix Luis García Ruiz. Sí que estava relacionat amb Porreres, però amb Manacor no ho asseguraria”.
Però per què es devien triar llocs com Manacor o Porreres per dur-hi a terme les execucions dels empresonats a Palma? Per Tomeu Garí hi ha dos moments diferenciats de la repressió. En una primera instància, es produeixen “segrests indiscrimiats, que acaben en assassinat i deixen els cossos a la vista, de forma exemplaritzant i atemoridora”. El familiar podia saber si els havien assassinat i fins i tot en recuperaven la roba. Després, però, es procura que les morts siguin més sigiloses, i “s’intenta amagar la repressió, canvia l’estratègia repressiva”.
