Joan Moñino (Manacor, 1997) va estudiar cinema d'animació a Madrid i actualment és influenciador i animador audiovisual sota el perfil de Parlars_mallorquins, que podeu trobar a Twitter, Tik Tok i Instagram i que dedica, sobretot a qüestions de sociolingüística. En aquesta darrera xarxa social acumula més de 14 mil seguidors. El passat mes d'abril recollia a Barcelona el premi AMIC-Tresdeu al millor creador de contingut d’art i cultura en català. A més col·labora quinzenalment al programa La Gran Vida d'IB3 Ràdio. Parlam amb ell sobre la seva trajectòria al món digital.
Quan comences amb el perfil de parlars mallorquins i amb quin objectiu?
Va ser l’any 2020, durant el confinament. Llavors feia el segon any d’animació, i entre l’avorriment i el meu caràcter, que fa que sovint m’obsessioni amb certs temes, en aquell moment em vaig fixar en els diferents dialectes del mallorquí. Com que per mor de la carrera jo ja tenia diverses eines a mà com una tauleta gràfica o el Photoshop i això em va donar moltes facilitats per començar a fer els primers mapes que vaig compartir.
Fas sobretot contingut lingüístic, però tu no ets filòleg ni lingüista de professió, d’on surt aquest interès?
L’interès lingüístic com a tal el podríem datar de quan vaig fer un viatge amb la família a la Vall d’Aran. Jo tenia la idea preconcebuda que allà es xerrava català com a la resta de Catalunya, en lloc d’aranès. Això em va semblar curiós tenir una imatge lingüística d’un indret i després descobrir que realment era una altra. Sempre m’havia cridat l’atenció el fet que vengui gent a Mallorca i no sàpiga que aquí es xerra català i en aquell moment vaig veure que a jo em va passar el mateix amb un lloc que no ens queda gaire enfora. D’aquí va partir l’interès cap a la diversitat lingüística i les llengües minoritàries i vaig partir primer des de la Península, xerrant d’aragonès, asturià, gallec… I després, per proximitat i estima, vaig encetar amb Mallorca i les Illes Balears. Tot i que realment tot això jo ja ho sabia de l’institut i és més: jo per a la Selectivitat no vaig estudiar Literatura, perquè no hi tinc facilitat i només vaig estudiar sociolingüística! [riu].
Parles de llengua encara, però també t’interessen i poses damunt la taula qüestions més socials i polítiques. Costa donar l’opinió i ser clar en el món del clic ràpid i amb tant d’odi a través de les xarxes? Costa ser un mateix?
Jo crec que la por en general existeix i avui dia expressar una opinió pública a xarxes fa una mica de respecte. El fet de tenir una imatge pública fa que mesuris molt les teves paraules i que siguin les correctes per expressar exactament allò que vols dir. Quan vaig començar a tenir seguidors, em vaig plantejar aquesta qüestió que jo no faria res polític amb Parlars_mallorquins i que només xerraria de llengua i no mesclaria una cosa i l’altra. Ara pens que dir això és una beneitura, però en el seu moment ho pensava. Sí que és ver que a mesura que m’endinsava més en la diversitat lingüística, vaig veure que és incompatible no xerrar de política quan xerres de llengua, sobretot si parlam del català que és una llengua minoritzada. També m’ha influït el canvi de color al govern i veure que es posaven en marxa lleis anticatalanes. Això ja ho sentia d’abans, però en aquell moment es va fer més palès: veure que passen aquestes coses al teu territori, t’afecta molt més. A Twitter sempre he estat polític, això és i a les altres xarxes, he anat equilibrant segons com ha vengut el contingut. Segurament el vídeo de moment més polític és segurament és el de les banderes. Quant a l’odi o les respostes que rep, m’ha passat sovint que hi ha hagut gent que m’ha dit “m’agradava quan xerraves de mapes i no xerraves de política”. Podria ignorar-los, però el que em surt, quan em diuen aquest tipus de coses els solc respondre: “si arribam a un punt en què en lloc d’ametlla deim ‘almendra’ no et podré dir les diferents varietats lingüístiques dels diferents pobles perquè tots ho direm de la mateixa manera”. Ha arribat un punt en què no puc separar la sociolingüística de la política.
Precisament per aquest vídeo de les banderes de Mallorca et volia demanar. És segurament un dels que més reaccions i comparticions ha tengut i això desmunta una mica aquesta teoria de què no es pot fer aquest tipus de contingut: més extens, amb profunditat i amb qüestions polítiques.
Realment sí. Com et deia, som més polític a Twitter, però aquesta xarxa i també Tik Tok, amb la limitació de temps en els vídeos, sovint no et permeten estendre’t en les teves explicacions i argumentacions. Jo sempre intent debatre des del respecte i la idea del vídeo va sorgir d’aquí: per poder esplaiar-me més i per poder generar un debat sa.
Hi ha un debat que sempre planeja el món digital i dels influenciadors: l’ús o no del català, el canvi de llengua quan arribes a un cert nombre de seguidors…
Crec que depèn molt del públic al qual vols arribar. En temes com els que jo tract, de sociolingüística, crec que una persona no hauria de girar mai la llengua en els vídeos. Després també hi ha perfils que fan els vídeos en castellà i es queixen que no tenen visualitzacions a Mallorca i en tenen d’altres indrets. Pens que si vols un públic mallorquí, potser hauries d’utilitzar la llengua pròpia de Mallorca. Amb això, però també hem d’anar alerta: fer vídeos per la gent d’aquí no vol dir que no es pugui parlar de tot i que ens hàgim de centrar en qüestions exclusivament “mallorquines” perquè això ens pot dur a la folklorització de la llengua i la cultura.
Hi ha bastanta xarxa a ca nostra de creadors de continguts en català. I això em du a una altra qüestió: quin català hem d’emprar a les xarxes? Quin context és i quin seria el català “correcte” a les xarxes socials?
Jo no som lingüista ni filòleg, però pens que fer servir un català correcte també és una decisió política. Les llengües s’influencien entre elles i això és un procés natural, però que tu facis la reflexió sobre el contacte massiu del castellà que ha tengut el català, perquè s’ha minoritzat i se’ns ha imposat una llengua que no és la pròpia, això sí que és una qüestió política. A partir d’aquí, quina llengua hem de fer servir a les xarxes? Jo pens que estic en el punt en què pens que és important que es xerri i després ja entrarem a analitzar de quina manera ho feim per fer-ho de la manera més correcta possible. Veníem d’un context en què si tu feies contingut d’entreteniment o lúdics, es feia majoritàriament en castellà i pens que ara s’empri el català és positiu. I encara més, hi ha una altra qüestió: hi ha persones que fan vídeos en català i subtitulen en castellà. Jo no m’hi posaré, perquè cadascú fa el que vol i torn a dir, depèn del teu públic, però pens que és necessària la reflexió de què subtitular en castellà també és una forma de diglòssia perquè d’alguna manera estàs transmetent que el català no pot subsistir per ell mateix i que necessites un públic de parla castellana. Pens que hi ha d’haver contingut monolingüe en català perquè si no és com una relació tòxica: necessites a l’altra persona per poder subsistir.
D’altra banda, i xerrant de subtítols. Hi ha també el debat sobre subtitular en salat o no.
Jo hi ha vídeos que empr aquesta forma i d’altres en què no. Subtitular en salat per jo és una manera de rompre la formalitat en aquell context concret. Vull dir, tot el que jo digui en aquell vídeo no ho dic com a professional de la llengua perquè no ho som. D’aquesta manera em pos en un pla més horitzontal amb la persona que el visualitza. És una manera, per jo, de facilitar el debat de tu a tu. Ara bé, som conscient també que no vull caure en la folklorització de la llengua i en els vídeos que faig per altres persones o que tenen un registre més formal sempre utilitz el literari.
A més del teu, quins perfils de xarxes socials recomanaries a les persones que llegeixin aquesta entrevista?
De Mallorca, recoman els perfils i els podcasts de les Anam Fent i de na Júlia Mérida. De contingut més lúdic, també recomanaria en Toni Guiscafrè. Un altre perfil interessant és el de Marian Villalonga i sortint de Mallorca hi ha també Twitch Menorca i també recoman moltíssim el perfil de Queralt Vidal Sala, que xerra de termes legals i judicials i planteja debats molt interessants o també m’agrada Clau Bunny.
