Núria Sánchez (Manacor, 1992) té el Grau Superior de Fotografia Artística (ESD) i és fotògrafa professional. Parlam amb ella sobre la seva feina.
Quan neix el teu interès per la fotografia?
De ben petita. Quan anàvem d’excursió sempre duia la càmera i feia fotos. Després, d’adolescent llegia molta poesia i tenia la il·lusió d’il·lustrar amb imatges allò que llegia. Amb 16 anys vaig començar a ajudar na Maria Brunet amb fotografia social, llavors vaig fer el grau superior… Duc tota la vida fent-ho.
Fas fotografia digital i analògica. Què prefereixes?
La meva feina la faig en digital per agilitzar el procés però els projectes personals els faig amb analògic. Em sol agradar més el resultat analògic a escala artística, és molt màgic.
Toques diferents tipus de fotografia, què t’agrada més?
M’estira molt la part de moda perquè es pot jugar molt i s’hi pot ficar una part més artística i també m’agrada la fotografia d’arquitectrura perquè dóna molt de peu a jugar amb els detalls. I després estar l’àmbit social, que també m’encanta perquè arribes a crear una connexió amb la gent que ve… I també he fet fotografia de teatre, de grups musicals… És mal de fer triar!
I personalment, què t’inspira?
A escala personal m’inspir en els espais naturals i m’encanta cercar la llum natural perquè dóna moltes opcions. Sempre intent cercar racons on hi hagi una llum diferent i poder jugar-hi. I destacaria, sobretot, els nus femenins.
Com s’equilibra aquesta part artística i la part comercial?
Crec que tenc un estil propi que es transmet a qualsevol fotografia, sigui personal o per petició d’un client. És inevitable traslladar a la fotografia la meva manera de veure el món, el meu punt de vista i que per ventura una altra persona veu d’una altra manera. Per fer això, m’agrada molt xerrar amb la gent abans de fer una sessió i crear un vincle, una complicitat.
On queda el retoc fotogràfic?
No tenc res en contra de fer-ho però no va amb el meu estil: jo modific molt poc les fotos. A mi m’agrada donar un to càlid i a vegades jugar amb el blanc i negre. M’agrada que una foto sigui natural i mostri la realitat tal com és.
Has agafat el relleu a l’Estudi 9, és una responsabilitat?
Em sent privilegiada per aquesta oportunitat. Fa temps que faig feina amb na Margalida i amb ella he après molt i m’ha animat molt a continuar amb aquest camí professional.
