skip to Main Content
Estimats Reis D’Orient

Estimats Reis d’Orient

Estimats Reis d’Orient, no començaré a fer-vos la bona amb “m’he portat molt bé”, “he fet feina cada dia” i “no he fet enfadar a ningú”, perquè, com bé sabeu, és una bona mentida. Segurament, també sabeu que no crec gaire en els reis, però bé, un pic a l’any no fa mal i ho seguiré intentant. En vista que cada any us envii la carta i, a vegades en feis cas i d’altres no, l’escriure igualment. En lloc de demanar-vos coses per a mi, perquè mai em donau la capacitat de menjar fora engreixar, enguany us faré una petita llista per a altres persones:
A nivell més internacional,
– Un visat bo, perquè el rei Baltasar pugui passar les fronteres, encara que si du l’or ell (en lloc de la mirra) crec que us serà més fàcil. I per al caramull de persones que fugen de ca seva per fam i per guerres, que trobin la solució als seus problemes.
– Que les grans fortunes que ens donen clovelles perquè no ens queixem paguin els seus impostos com toca i no haver de dependre de les seves donacions ni mercès. Així, podríem tenir una sanitat pública com toca, que investigués sense haver de recórrer a Maratons i crowdfoundings.
Ara, més cap a ca nostra,
– Unes ulleres de veure la realitat per a VOX, perquè vegi què passa de veres dins un centre educatiu. Els centres són un reflex de la realitat de la societat. Hi ha enveges, ràbies, amistats i, per mala sort, també hi ha víctimes d’assetjament escolar, de violència masclista i de racisme. M’agradaria demanar-vos que, en lloc de fiscalitzar la feina dls docents, els deixin ser persones que treballen amb persones.
– Una mica de sentit de comunitat perquè Sant Antoni deixi de ser una festa capitalista. Que el sentiment santantonier siguin les ganes de fer festa, família i comunitat i es deixi de mesurar-lo a partir de la quantitat de marxandatge amb la silueta del dimoni gros que es du damunt. I que l’esperit de germanor comunitària s’estengui pel calendari i tots anem junts per fer un poble millor i no criticar per criticar.
– Una ciutat fora clots. Però per no perdre el títol de Manaclot, que creeu el parc temàtic dels clots als voltants de son Negre. Així tendríem una altra excusa per desestacionalitzar el turisme i crear un complex amb restaurants, atraccions i aparcaments.
– Una mica de comprensió lectora per a aquells que veuen ofenses en una simple crítica. I que les crítiques no es facin per destruir, sinó per construir junts i millorar el nostre jo i el nostre entorn.
– I, ja que hi som, poder ser un ciutadà catalanoparlant a Mallorca.
Com podeu veure són cosetes senzillones i fàcils de complir, només falta una mica de voluntat per part vostre. Com sempre, us deixaré el conyac i les galletes per a vosaltres i les faves i l’olla amb aigua per als camells.
Amb estima,
J.

Benvolgut,

Hem rebut la teva carta i l’hem tornada a llegir, com cada any. Ens agrada que no tornis a ser un egoista que només demana coses per a un mateix, però crec que el que ens demanes és difícil de portar perquè no ens implica a nosaltres. La voluntat ha de ser de tots i de cada un. Perquè, com a professor de català, bé saps que no som mags, som d’Orient i res pus.

Crec que et durem els calcetins de cada any i unes bones sabates.

Signat, Els Reis

PD: amb l’edat ens han prohibit l’alcohol, ens podries deixar aigua o algun suc?

Joan Estelrich

Back To Top
×Close search
Search