Ja sabem que l’urbanisme i l’entorn ens defineixen així com els noms dels carrers i places del nostre poble. El nom d’un carrer destaca un personatge públic, algú que hagi fet una aportació important, una bona relació amb un lloc concret o reproduir una realitat social o geogràfica, entre d’altres.
Per això, canviar el nom d’un carrer es pot convertir en acte reivindicatiu i simbòlic. El passat dissabte, al centre de Manacor alguns noms dels carrers aparegueren modificats. Per exemple, a la plaça Weyler s’aferrà un cartell reivindicant el canvi de nom per plaça Antònia Matamalas. Just devora la plaça Sant Jaume hi ha, però, un dels noms de carrer que més ganes podrien tenir de substituir un grapat de joves d’esquerres, independentistes i catalanistes.
En un moment donat, una gernació de persones, va partir de plaça Sant Jaume cap uns carrers més a baix i aferraren el cartell de carrer dels Països Catalans ben damunt del ja mig esborrat d’anys enrere carrer d’Espanya. Aquest fet ha causat rembumori entre els sectors més conservadors i també la reacció d’alguns mitjans de comunicació que no podem definir com a precisament d’esquerres.
Molta gent, a través de xarxes socials, critica l’acció i exigeix responsabilitats. El que no deuen saber, perquè no eren al carrer o no hi han passat és que el cartell (aferrat amb cinta adhesiva) va durar posat manco que la proclamació de la independència de Catalunya durant aquells famosos 7 segons del 2017. El canvi de cartell que substituïa el nom de carrer d’Espanya per carrer dels Països Catalans va ser ràpidament arrabassat per tres joves i un adult, veïnats de la zona que deien que “no se puede hacer esto”. Després, durant una bona estona, els tres infants feren guàrdia davall la placa, custodiant la preuada Espanya que donava nom al seu carrer.
