A la foto, Dorothea Bate, la paleontòloga que va descobrir el Myotragus balearicus.
Quan avui, a les Balears del segle XXI, algú xerra d’exploradors o d’exploració, el més probable és que ens venguin al cap les paraules del famós explorador britànic del segle XIX, Henry Morton Stanley quan, dia 28 d’octubre de 1871, després d’una expedició per l’Àfrica sud-oriental es va trobar un altre home blanc i li va dir allò de: «El Dr. Livington, supòs?». Aquella escena mítica és un dels referents de l’exploració dins el nostre imaginari col·lectiu. Àfrica, Amèrica del Sud, Austràlia: grans extensions de terra ignotes pels europeus, viatges a llom de camell, a bord de canoes… la veritat és que l’exploració és molt més que això i que, lluny de la mitificada era dels exploradors «colonials», en l’actualitat encara podem trobar grans exploradors ben a prop de nosaltres, tot depèn dels ulls de qui mira.
Com haurien estat possibles, sense exploració, descobriments com els de la cova Genovesa del que parlàvem no fa gaire en aquestes mateixes línies? I no és un cas aïllat a les Balears. Exploració en majúscules i a llocs tan propers com, per exemple, els barrancs del sud de Menorca, s’han dut a terme en els darrers trenta anys. Espeleòlegs com Pere Arnau i Josep Riera, i l’arqueòloga Mònica Zubillaga, Van descobrir les coves des Pas, des Càrritx i des Mussol (la darrera el 26 de juny de 1997). Aquestes coves, completament desconegudes fins llavors han marcat un abans i un després en el coneixement de la cultura de les navetes, per exemple. Un dels períodes més interessants de la prehistòria de les illes donat a conèixer per la tasca dels arqueòlegs que sense la feina dels exploradors encara no s’hauria pogut dur a terme.
Aquesta exploració de coves té una llarga tradició a les nostres illes. Pensau en les expedicions de la gran Dorothea Bate, que va descobrir un animal no descrit per la ciència i de qui ningú tenia notícia: el Myotragus balearicus. Però no hem de recular tant en el temps, l’incansable Francesc Gràcia, espeleobussejador i els seus mestres que han explorat, i exploren encara ara, noves coves i galeries cada setmana! Llàstima que en Gràcia es fes «famós» pel seu rescat a sa Gleda perquè ha fet molts de descobriments que no han tengut tanta repercussió mediàtica, com la seva participació en la recerca donada a conèixer en les darreres setmanes sobre l’origen de les primeres poblacions d’humans a les illes fruit de la seva —entre d’altres— exploració de la cova Genovesa a l’Estany d’en Mas.
Però no només a les coves queden llocs per descobrir, recordem també el jaciment de la Balma del puig d’en Xoroi, a Artà, un amagatall dels darrers habitants de la Mallorca musulmana identificat no fa trenta anys gràcies a l’excel·lent feina feta pels bombers Antoni Pascual, Fran Ramon i Andreu Tous, un d’ells manacorí, per cert. No és tot sol, altres exploradors que fan descobriments a la Mallorca del segle XXI havent fet nit a Manacor són també Miquel Àngel Escanelles, Pere Fidel Castro o Joan Riera Bordoy… però n’hi ha més! I beuen d’una tradició ininterrompuda, per exemple, podem considerar que: Matías Oliver, Tomás Suárez i Bernardí Morey que no fa ni seixanta anys varen ser els primers a fer sa Fosca l’any 1964, són els seus predecessors. Si això no és exploració (del més absolut desconegut, perquè ningú sabia cert si sa Fosca es podia travessar) no hi ha res que ho sigui… Per això, quan ens feim ressò de recerques tan importants com la referida de sa cova Genovesa, hem de pensar que, sense la feina dels exploradors i exploradores que encara avui descobreixen llocs a aquestes illes nostres tan massificades aquests avanços científics no serien possibles.
