Skip to content

NOTÍCIA

“Fan falta més places residencials”

[pullquote] Bàrbara Barceló (Manacor, 1965) és treballadora social i és la delegada territorial de Grupo5 a Mallorca. Pep Galmés (Sant Llorenç, 1969) és el treballador social de la residència de Manacor. Amb ells dos parlam de la residència manacorina, que dirigeix Irene Codina, i de les seves activitats.
[/pullquote]

Quants d’usuaris teniu a la residència de Manacor?
La nostra residència, acreditada per l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, compta amb un total de 120 places. D’aquestes, 94 són concertades i 26 són privades.

Quines condicions s’han de complir per accedir a una plaça concertada?
Cal una valoració de dependència, que va a càrrec del Govern balear. Per accedir a una plaça concertada a qualsevol residència de la xarxa pública cal tenir un grau 2 o un grau 3 de dependència. Per això cal sol·licitar la valoració pública

Podem concretar en què consisteixen aquests graus?
Una persona amb grau 1, només podrà accedir al servei d’ajuda externa. Una persona amb grau 2 és aquella que ha de menester ajuda per a les necessitats bàsiques de la vida diària almenys dues o tres vegades al dia, però no requereix l’ajuda permanent d’un cuidador. Una persona amb grau 3 de dependència és la que ha de menester atenció les vint-i-quatre hores del dia.

Com s’estableixen els preus d’aquestes places concertades? Qui paga què?
Depèn de la capacitat econòmica de cada resident. Les places concertades se sufraguen pel mètode de copagament. L’usuari paga per un vuitanta per cent de la seva capacitat econòmica, de manera que li quedin uns doblers cada mes. Els residents paguen una mitjana de 20 euros per dia. La resta del cost de la plaça concertada (qu arriba als 70 euros, l’assumeix l’administració pública. Aquests preus es revisen anualment segons la variació de l’IPC.

Què va davant el grau de dependència o la capacitat econòmica?
El grau 3 té preferència davant tot.

Però deu poder passar que hi hagi persones sense recursos econòmics ni familiars…
Sí, però aquestes persones ja depenen d’un altre equip de treballadors socials, que també en fa una valoració i determina si és oportú el seu ingrés.

La persona que es trobi en una situació de dependència fa la sol·licitud per entrar a la residència de Manacor o a una xarxa més àmplia?
La sol·licitud es fa per entrar a la Xarxa Pública d’Atenció a la Dependència. Primer fas la sol·licitud per tenir reconegut el grau. Amb aquest grau tens dret a unes prestacions i serveis. En el cas dels graus 2 i 3, pots triar fins a dues opcions de places residencials arreu de l’illa. També pots posar “indistint”. Una vegada adjudicada la plaça també pots demanar un trasllat, però per poder-ho tramitar has d’haver romàs quatre mesos en una mateixa residència.

Calen més places de residència?
I tant! Hi ha llista d’espera. Un dels compromisos és reduir aquesta llista. La nostra residència està bastant demandada i quasi sempre té una ocupació del cent per cent. Durant aquesta legislatura s’han reduït les llistes, però encara no és suficient.

Si el que determina el dret a plaça concertada és el grau de dependència, això pot voler dir que hi ha persones que hi poden ingressar molt joves.
L’edat mínima d’ingrés són els seixanta anys.

I quina és l’edat mitjana dels residents?
En els homes l’edat mitjana és de 83. En les dones, 85. Tenim un setanta per cent de dones residents i un trenta per cent d’homes. Això s’explicaria per l’esperança de vida més elevada de les dones i per tant, també, perquè hi ha moltes més dones que queden totes soles, atès que sempre hi ha més viudes que viudos. Els homes solen entrar en edats més primerenques.

Quin perfil de treballadors teniu?
Tenim metges, infermers, auxiliars, una fisioterapeuta, una psicòloga, una animadora sociocultural i un treballador social, a banda del personal de neteja i de cuina. En total hi ha 79 treballadors.

Quina és la funció dels metges?
Durant l’etapa del preingrés es fa una valoració geriàtrica integral del resident amb l’objectiu de facilitar també l’adaptació, tant del resident com de la família, a la nova vida residencial. Els metges valoren el desenvolupament de les funcions bàsiques de la vida diària per determinar quin tipus d’ajuda necessitarà. Se’n valora la memòria, la capacitat cognitiva, la mobilitat…

Els residents poden entrar i sortir quan volen?
Sí. Som un centre obert. I també obert a la comunitat, a través d’excursions que nosaltres organitzam, o també a través d’activitats que nosaltres duim aquí, com ara els dimonis per Sant Antoni, els Reis, les Dametes, i altres danses i elements festius que venen al centre.

A banda d’aquestes activitats puntuals, teniu tot un seguit de tallers i activitats quotidianes. Quines són?
Tenim uns horaris marcats durant tota la setmana amb tallers de gerontogimnàstica, mobilitzacions per a persones amb baixa mobilitat, mecanoteràpia, passeig terapèutic, esport, grups de conversa, estimulació sensorial, videofòrum, ludoteràpia, ball, teatre, manualitats… Per això és tan important que es faci la valoració inicial, així sabem en quins tallers i activitats pot participar cada resident.

També és important la qüestió alimentària?
Sí. El servei de cuina va a càrrec d’una empresa contractada, que té una dietista i és la que marca els menús de cada dia, tenint en compte que tenim residents diabètics, hipertensos, amb colesterol… Els menús s’elaboren segons la prescripció mèdica.

Quina és la feina dels auxiliars cuidadors?
En total n’hi ha trenta-tres. Han de tenir la titulació d’auxiliar d’infermeria, de tècnic en atenció sociosanitària, d’integració social o el certificat de professionalitat en institucions residencials, que és el que estableix la normativa. La normativa balear és una de les millors de l’estat, la més professionalitzada. Aquests gerocultors tenen cura de la higiene, les mobilitzacions i l’alimentació dels residents. També hi ha auxiliar de farmàcia, una podòloga i servei de perruqueria.

La convivència amb la mort és una constant en una residència geriàtrica. Com es gestiona?
Hi ha un acompanyament en el procés de dol, tant amb la família com també amb els residents, amb els quals es pot treballar en un taller de conversa.

Com ho gestionau amb les famílies?
Una vegada arribat el moment, intentam explicar el procés, i facilitar les condicions. Els donam unahabitació individual perquè els puguin acompanyar en els darrers moments. I també els visitam al tanatori o als hospitals. Molts de familiars mantenen el vincle amb la residència després de la mort d’un resident familiar seu. Les portes segueixen obertes per a tothom. És com una gran família.

Quantes baixes per decés es poden produir durant un any?
L’any passat passaren per la residència 164 persones. En moriren trenta-sis. El setanta per cent de les baixes de residents són per defunció.

Quin temps mitjà hi poden arribar a estar?
No ho tenim comptabilitzat. Hi ha gent que fa molts d’anys que és aquí, n’hi ha que fins i tot ja hi eren quan hi havia la residència municipal.

Hi ha molts de manacorins a la residència?
Prop d’un vuitanta per cent ho són. També n’hi ha molts dels municipis dels voltants, i qualcun que ve de més lluny perquè havia prioritzat l’obtenció d’una plaça on fos.

La residència ha canviat de mans recentment…
Sí. De l’octubre ençà, pertanyem al Grupo5. Totes les residències de Mallorca que abans eren de NovaEdat ara són Grupo5. Tot canvi ha de servir per millorar i per incorporar una nova filosofia als centres.

PUBLICITAT

Back To Top
Search