L’espècie humana ha volgut viure sempre en comunitat. Cert és que quan érem una espècie més en el món i a més l’habitàvem de forma nòmada, ens en podíem aprofitar com volíem. Bevíem aigua quan en trobàvem, menjàvem els fruits dels arbres que topàvem pel camí, matàvem qualque animal per menjar-ne la carn. Recollíem només amb l’esforç que reclamava la necessitat peremptòria de menjar. Amb el temps volguérem dominar la terra, i ens inventàrem la propietat privada. Pot ser de qualcú la terra? Es veu que sí: hi ha títols de propietat. Després ens inventàrem que l’aigua, per tenir-ne a bastament i bona, també havia de tenir un preu. L’hi posàrem. I avui, per beure aigua sense moure’ns de ca nostra, hem de pagar un preu. Sort en tenim si no l’hem de comprar més cara i embotellada. I encara més recentment podríem dir que també hem posat preu al foc, a l’energia per escalfar-nos, i es veu que la pagam a preu d’or. Hem anomenat tres dels quatre elements que conformen l’univers. Arribarà el dia que haguem de pagar per respirar, també?
En qualsevol cas, molt malament hem d’haver fet les coses perquè avui per beure aigua, abastida des del bé comú, haguem de pagar cada mes. Cert és també que, d’una manera o d’una altra, pagam el luxe de viure en cases robustes amb aigua canalitzada, bruta i neta, i que l’accés a l’aigua bona és només a un gir de canell.
Sigui com sigui, la gent de Manacor ens hem de felicitar perquè traspassat llargament el llindar del segle XXI tendrem a la fi aigua potable a les nostres llars. L’accés als romanents de què disposava l’Ajuntament de Manacor ha possibilitat que la inversió per a la potabilització de l’aigua sigui viable econòmicament. Cert és també que, tot i que el propòsit és de principi d’aquest mandat, no s’haurà aconseguit arribar al mes de maig i a les noves eleccions amb l’aigua potable a les cases manacorines. El camí està encetat. La potabilitzadora pilot funciona. Les fonts a baix del depòsit van a ple rendiment i treuen 5.000 litres cada dia. La connexió amb els sectors de la Volta i el Serralt està només pendent dels darrers serrells. I la licitació per a la potabilitzadora que abastirà Manacor d’aigua apta per al consum humà és imminent. Enhorabona a tothom.
La conclusió, tanmateix, no és gens esperançadora si la pensam de forma global. Pagarem per l’aigua, ja ho hem dit. I a més, l’haurem de potabilitzar de forma artificial per poder-ne beure. Massa gent, massa malvicis, massa aigua perduda. Massa consum. Massa piscines. Massa camps de golf. Massa hotels. Massa turistes.
1I ja ho diuen: totes les masses fan mal.
