Skip to content

Friquisme: aïllament o rescat?

Dissabte passat va tenir lloc a Manacor la primera edició del Manafreak, una espècie de fira o mostra amb tot un seguit d’activitats i productes dels que ara més modernament s’han anomenat “freaks”. Què és, però, el “friquisme”, exactament? La paraula “freak” en anglès significa “estrany”, “rar”, i sembla pel que vàrem veure dissabte passat que fa més referència a l’actitud que pugui tenir una determinada persona envers una afició, un producte audiovisual o un joc, que no al joc o a l’afició en si.

Al cap i a la fi, el producte que se’ns mostra pot ser relativament normal, tant en la seva factura com en la seva aparença, el que mena irremissiblement al friquisme, a parer nostre, és precisament la dedicació potser excessiva, potser exagerada, qui sap si malaltissa que hi pugui tenir un o altre usuari o aficionat.

En qualsevol cas, l’ambient viscut dissabte passat a l’entorn conventual manacorí va mostrar una participació sana i entusiasta de joves, i no tan joves, en moltes de les activitats proposades.

En sentir parlar de jocs, i especialment de videojocs o altres productes audiovisuals, hom rep la comunicació amb una certa prevenció. Addiccions, aïllament social, comportaments agressius… Sí, és molt possible que en alguns casos els efectes d’una dedicació excessiva de temps a una o altra afició desemboqui en aquests signes que apuntàvem. I tanmateix, si provam d’abordar el panorama amb una altra mirada o, si més no, des d’una altra perspectiva, observam precisament que aquelles persones que per un motiu o un altre tenen poc desenvolupades les habilitats socials, o que tenen dificultats relacionals amb els seus iguals, troben en aquests jocs i aquestes aficions una eina de socialització que els “normalitza” davant el sector més estandarditzat, i estandardista, de la societat. Potser, a la fi, els “freaks” només són “freaks” als ulls dels qui es creuen, des de la prepotència i la curtor de mires, “normals”.

És per això que cal felicitar l’Ajuntament de Manacor i molt especialment el regidor Carles Grimalt per la iniciativa d’organitzar un esdeveniment com aquest que va atreure a la vila els freaks locals però també els de fora poble i va generar un moviment i un ambient inesperadament multitudinari, voluptuosament entusiasta. Que no sigui la darrera! Visca el Manafreak!

Back To Top
Search